Els Estats Units i el Regne Unit emprengueren ahir, per tercera nit consecutiva, atacs aeris contra l'Iraq, anunciaren respectivament a Londres i Washington el primer ministre britànic Tony Blair i el secretari de Defensa nord-americà William Cohen.
Segons el darrer balanç oficial iraquià, que no inclou danys d'aquest darrer bombardeig, els atacs causaren 25 morts i 75 ferits, i a més danyaren un hospital i una maternitat.
També atacaren instal·lacions civils, incloent-hi una refineria de petroli a Basora (sud), segons el viceprimer ministre iraquià, Tarek Aziz. «Prenen per objectiu el poble d'Iraq en el seu conjunt», declarà Aziz en conferència de premsa.
«Atacaren el Ministeri de Defensa, que és un dels monuments de Bagdad, on només hi ha alguns departaments administratius», afirmà. La ràdio, la televisió i magatzems de cotó del Ministeri de Comerç també foren atacats, afegí Aziz, que no facilità una llista completa dels objectius assolits.
L'agència iraquiana INA afirmà que Iraq derribà 77 dels 305
míssils llançats contra l'Iraq des que dimecres començaren els
atacs.
Una font del Departament de Defensa nord-americà digué a Washington
que en dues nits es dispararen contra l'Iraq més míssils que en
tota la Guerra del Golf l'any 1991.
Des de Londres, Tony Blair defensà l'acció militar contra l'Iraq com a única opció contra l'amenaça del president Sadam Husein. Blair explicà que «no hi ha dubte que estam danyant significativament la capacitat militar de Saddam Hussein i reduint, conseqüentment, de forma important l'amenaça per a la regió i al món».