Els alumnes dels centres adherits al malanomenat Pla Pilot de lliure elecció de llengua obtenen resultats inferiors en català respecte del castellà. Així ho mostren les dades d’un informe que la Conselleria ha lliurat a l’STEI, que l’havia reclamat en la demanda judicial contra el Pla, en què la mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves de quart de primària situa el català amb 38 punts, davant els 58 punts del castellà.
Aquestes dades corresponen a l’avaluació inicial realitzada l’octubre de 2024 als centres participants en el Pla Pilot impulsat pel Govern, segons estableix la resolució que regula la seva aplicació. Les dades dels onze centres són aquestes:
Resultats de l’avaluació inicial del PPVLEL (octubre 2024)
Taula 1. Mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves, per centre i llengua
|
Centres |
Llengua castellana |
Llengua catalana |
|
01 |
60 |
41 |
|
02 |
59 |
37 |
|
03 |
46 |
38 |
|
04 |
58 |
40 |
|
05 |
61 |
42 |
|
06 |
61 |
34 |
|
07 |
36 |
19 |
|
08 |
60 |
39 |
|
09 |
55 |
27 |
|
10 |
57 |
36 |
|
11 |
47 |
19 |
|
Mitjana alumnat participant |
58 |
38 |
L’STEI considera que aquests resultats «evidencien les limitacions» del Pla proposat pel Govern. Així mateix, recorda que el mateix Pla estableix entre els seus objectius la necessitat que els centres «adoptin mesures per compensar possibles carències en qualsevol de les dues llengües oficials».
En aquest sentit, l’STEI assenyala que les dades conegudes no mostren una millora equilibrada de la competència lingüística, sinó un desequilibri significatiu amb especial afectació al català. «Continuarà el Govern negant l’evidència que el Pla Pilot és un nyap?», es demana el sindicat.
L’organització també fa palès que informes recents de l’Institut per a l’Avaluació i la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) ja havien alertat d’un descens en la competència en llengua catalana, amb una pèrdua de 15 punts a segon d’ESO en l’informe de 2025.
L’educació a canvi del suport parlamentari de Vox
Aquest conjunt de dades reforça, segons l’STEI, la necessitat d’una revisió profunda de les polítiques lingüístiques educatives per a garantir el domini real de la llengua pròpia de les Illes Balears. A més, remarquen que «posa en evidència que no hi ha cap motiu que justifiqui un Pla lingüístic segregador que tira per terra l’aplicació en els centres del Decret de mínims i el projectes lingüístics respectius».
Així com també que els arguments emprats pel conseller Vera «no tenen cap tipus de consistència ni justificació més enllà de vendre lal llengua catalana a canvi del suport parlamentari de Vox».
Per tot això, l'STEI reclama, una vegada més, la retirada del Pla i exigeix que el Partit Popular «no sigui un agent actiu de la substitució lingüística de la llengua pròpia de les Illes, que és l’objectiu de l’extrema dreta». També que els doblers del Pla es destinin a «resoldre els problemes reals del sistema educatiu, com la reducció de les ràtios i la millora de les infraestructures, entre d’altres».