La perspectiva, una manera de mirar amb força suficient per transmetre sensacions, és allò que confereix a les fotografies de Carlos Barrantes una marca personal difícil d'adjectivar. Amb Sorpresa, l'artista reflecteix «escenes i elements de la vida qüotidiana, sense una escenificació preparada, des d'un punt de vista que distorsiona la imatge i li dóna un caràcter no real».
Aquesta característica que neix d'una «composició que provoca una tensió a l'espectador», s'aconsegueix inclinant l'horitzó, tallant el cos humà o per l'ús de la tècnica. Barrantes desenvolupa la seva feina mitjançant el procés artesanal del platinotip, càmera del segle XIX, que només permet preses directes i que enfoca sempre l'infinit. El resultat són primers plans distorsionats i nítids fons, «que és allò que no interessa». Imatges que «no són referencials però que sí són completament reals» i que creen una intranquil·litat a la persona que les està mirant.
Procediment que té una gran transcendència dins el context de la seva obra però que no és res més que un suport. «Quan mostr imatges no m'interessa la tècnica aquesta no és el fi» destacà l'artista. Allò que Barrantes cerca amb les seves obres és «transmetre una sensació». En aquest cas d'alegria. Un sentiment positiu que tot i així està plasmat de manera tètrica, totes les fotografies són obscures. Potencia l'ambigüetat de les seves fotografies.