El Banc Central Europeu (BCE) decidí ahir rebaixar un quart de punt el preu dels doblers i el situà al 4'25 per cent. El president de l'entitat, Wim Duisenberg, afirmà que la relaxació de la política monetària es deu a «la millora de les perspectives dels preu» a la zona euro, encara que de manera indirecta reconegué que la desacceleració del creixement ha pesat també en la decisió, en admetre que l'economia dels dotze creixerà enguany per sota del previst, influïda per la crisi dels Estats Units, que implica un alentiment de la demanda externa.
El Consell de Governadors del BCE donà amb la rebaixa la raó a la major part dels analistes, que auguraven fa setmanes que es produiria un descens de 0'25 punts en el principal tipus director de la UEM, el de refinançament. El BCE també ha baixat els seus altres dos tipus directors un quart de punt, amb la qual cosa el marginal queda en el 5'25 per cent i el de dipòsit en el 3'25 per cent.
Les darreres dades macroeconòmiques d'«eurolàndia» donaven suport a una rebaixa del preu dels doblers, però l'evolució de la massa monetària (M3) el juny per sobre de l'esperat (6'4 per cent) féu pensar a alguns analistes que l'autoritat monetària anava a mantenir-se prudent com en ocasions anteriors. No fou així perquè considerà que la pujada de l'M3 el mes passat es degué a factors extraordinaris. El president del BCE afirmà ahir que aquesta alça serà «temporal» i «no tindrà implicacions sobre l'estabilitat dels preus a mig termini».
En explicar la decisió del Consell de Governadors, Duisenberg deixà clar que la rebaixa del preu dels doblers d'ahir no forma part d'un cicle baixista, i exclogué la possibilitat de noves retallades a curt termini. «No puc preveure quan serà el pròxim moviment ni en quina direcció», digué. Amb tot, els experts asseguren que, d'aquí a març, es produiran almenys dues noves rebaixes d'un quart de punt. El president es mostrà «molt satisfet» pel nivell actual de la cotització de l'euro, i assenyalà que la divisa comunitària compta encara amb «potencial d'apreciació». De fet, l'anunci tingué una immediata, encara que lleugera, repercussió en la moneda única, que aconseguí superar la barrera dels 91 centaus de dòlar.
PIB menor
Duisenberg reconegué que «els darrers indicadors assenyalen que el
creixement del producte interior brut (PIB) el 2001 serà menor al
previst fa uns mesos», però es mostrà confiat que, «atès que alguns
indicadors assenyalen un retrocés de les pressions inflacionistes,
el nou nivell dels tipus de interès és compatible amb el
manteniment de l'estabilitat de preus a mig termini, que, a la
vegada, és essencial per crear un ambient favorable a un creixement
sostingut».