Aquest divendres, un grup de sis persones han patit una greu discriminació i intents d’agressió agressió,amb amenaces i llançament d'objectes al bar de Palma ‘s'Ànnera Xafardera’ del carrer de Jesús, número 4.
Alguns dela afectats han explicat el gre succeït a dBalears: «Érem 6 persones i hem quedat gairebé una hora esperant tranquil·lament que l’amo del local ens donàs una fulla de reclamacions (en tenia, perquè ens les ha mostrat), però no ens n'ha donat i ell mateix s'ha anat encenent fins que ha arribat a pegar crits, tocs a la barra amb agressivitat i, finalment, quan davant la seva reacció hem decidit esperar a defora, llançament d'objectes contra el vidre del bar (nosaltres érem just a l'altra banda)».
També han contat que «Nosaltres hem anat allà després d'unes xerrades que hi havia a sa Riera, eren 20.30 hores, més o menys, érem unes 10-12 persones. Hem demanat una canya perhom i des del primer moment, l'amo del bar, ens ha tractat irrespectuosament, ha cridat a l'altra cambrer que parlava en català i li ha dit 'ven tu, que sabes idiomas…’. Quan una part del grup ha partit, ha pagat la seva part, i hem quedat dues persones dins del bar fent canya i la resta fumaven defora. Ell s'ha exaltat i ha dit que no havíem pagat, i que la gent que ha partit havia deixat a deure. Després, amb l'altre cambrer hem aclarit que no era així, que tothom volia pagar i que s'havien equivocat amb la comanda posant que havíem demanat canyes de més».
Els fets han anat sumant gravetat: «Des del primer moment que m'he acostat a pagar i ha començat a dir que estàvem partint sense pagar (surrealista, perquè jo tenia un bitllet a la mà per pagar, m'he acostat a la barra a posta), ha començat a dir, després que jo me dirigís en català, que li parléssim en espanyol, ‘que esto es Espanya, aquí se habla en español’, i li he demanat la fulla de reclamacions al moment. Quan li he demanat bé que m'ha entès en català, tot i que deia que no l'entenia, i que ‘estamos en España, se habla en español’, i quan li he dit que contactaria amb una entitat de drets civils en defensa del català també ho ha entès i m'ha dit que fes el que volgués. Un moment donat ens ha dit que erem uns ‘fascistas’. El tracte ha estat discriminatori a molts nivells. A partir d'aquí no ens ha volgut donar la fulla de reclamacions, tot enriguent-se de nosaltres quan li dèiem que era una obligació i un dret, i mentre nosaltres esperàvem tranquil·lament que ho fes i li demanàvem cada tant, ell s'anava exaltant a poc a poc. Una companya, davant les seves negatives, ha decidit cridar a la policia local, veient com es posava, però la policia li ha respost que no sabien quan vendrien. Li he dit que no serviria de res, però ha optat per cridar. Hem quedat un poc més, reclamant (l'altre cambrer pot dir que no hem faltat al respecte i ho fèiem calmadament; també hi havia un altre client i gent a les taules de fora, però estaven amb les seves coses), i quan s'ha començat a posar nerviós i a llançar objectes al vidre i ha cridat ‘putos catalanes’, i ‘me cago en vuestros muertos’ amb molta ràbia, la companya ha tornat a cridar a la local i ha dit que l'home estava agressiu, insultava i llançant coses i la policia simplement li ha dit que la conversa que tenien quedava registrada, però no han fet menció de venir ni res. Els hi ha dit que com que l'home estava tan agressiu, que venguessin a la plaça del tub per poder explicar el que havia passat, però hem esperat 15 minuts i no ha vengut ningú».
Finalment també han dit: «Això és un poc el que hem apuntat just després dels fets per no oblidar res, entre altres amenaces que ja no hem sentit quan partíem però que eren molt confrontatives i no hem volgut entrar en el joc en cap moment. Així com s'ha anat encalentint, hem anat sortint, o partint quan ha anat a més. Ell ha dit en diverses ocasions que cridaria a la policia per denunciar-nos per no voler pagar, però no ho ha fet en cap moment, menys quan ha vist que ell mateix s'havia equivocat apuntant la comanda i volguent cobrar-nos de més (el que li hem pogut mostrar al seu empleat, que estava serè i no ha discriminat a ningú en cap moment)».
Les persones discriminades estudien totes les opcions de denunciar els fets que tenen perquè aquests greus fet no quedin impunes.