França visqué ahir immersa en una tensa jornada de reflexió de cara a la segona volta de les eleccions presidencials que se celebren avui, encara commocionada pel resultat de la primera volta, que ha fet que per primer cop un candidat ultradretà pugui optar a la presidència, i amb la ressaca de les grans manifestacions que van recórrer el país dimecres passat en protesta contra la política d'extrema dreta.
Prop de 41 milions de francesos estan cridats avui a les urnes per elegir el que serà el seu president durant els pròxims cinc anys. Per això, hauran d'escollir entre el president sortint, el conservador Jacques Chirac, i el candidat del Front Nacional (extrema dreta), Jean-Marie Le Pen, que per sorpresa de tothom, va aconseguir colar-se a la pugna electoral, desbancant el primer ministre i candidat socialista, Lionel Jospin.
Tanmateix, després de la commoció i l'estupor inicial, una vegada coneguts els resultats electorals del 21 d'abril, tot França s'ha llançat als carrers, particularment els joves, per mostrar la seva repulsa per la política antieuropeista, racista i antisemita de Le Pen. A aquestes manifestacions s'han unit els Governs i la població de nombrosos països, principalment europeus.
Immediatament, l'esquerra va demanar als seus electors que votin per Chirac, al qual tots veuen ara a França com el gran valedor dels principis de la República i de la democràcia, així com de la permanència gal·la a la Unió Europea. Per tot això, i segons els sondeigs, Chirac guanyarà els comicis d'avui per aclaparadora majoria i els francesos podran així redimir la seva culpa pel que succeí a la primera volta.
Segons el sondeig realitzat per Ipsos, entre el 75 i el 82 per cent dels consultats votarà per Chirac, mentre que entre el 18 i el 25 per cent assegura que ho farà pel president del Front Nacional. El sondeig també va posar de manifest un fet revelador: l'aparent canvi en la intenció de vot dels francesos, ja que un 87 per cent va assegurar estar «interessat» en les eleccions, i d'ells, un 65 per cent va afirmar estar-hi «molt interessat». Aquestes dades contrasten amb les anteriors a la primera volta, quan només el 69 per cent mostraven interès pels comicis.