El president dels Estats Units, George W. Bush, anuncià el compromís del líder libi, Muamar el Gaddafi, de renunciar a les armes de destrucció massiva i als seus míssils balístics, mentre que el primer ministre britànic, Tony Blair, qualificà de «valenta» i d'«històrica» la decisió.
Tant Bush, des de Washington, com Blair, des de Durham, al nord d'Anglaterra, afirmaren que Líbia està disposada a deixar que inspectors internacionals entrin a Líbia per investigar els programes d'armes químiques, biològiques i nuclears en un procés «transparent».
Segons els mandataris, Líbia emprengué negociacions secretes amb Estats Units, el Regne Unit i l'ONU des del judici contra dos agents libis per l'atemptat contra un avió dels Estats Units que caigué sobre la localitat escocesa de Lockerbie en 1988, que se saldà amb un balanç de 270 morts.
Les converses que conduïren a aquest anunci s'iniciaren fa nou mesos quan enviats personals de Gaddafi es posaren en contacte amb Bush i Blair, declarà el president Bush. A través d'aquells emissaris, Gaddafi «ens comunicà la seva disposició a realitzar un canvi decisiu en la política del seu govern», continuà Bush.
El mandatari dels Estats Units afirmà que Líbia ha lliurat a experts d'intel·ligència de Londres i Washington «documentació dels programes i activitats químics, biològics, nuclears i de míssils balístics d'aquest país».
Afirmà que experts dels EUA «s'han reunit directament amb funcionaris libis per conèixer detalls addicionals» i que els inspectors internacionals elaboraran un informe de tots els programes d'armes i en supervisaran l'eliminació. De la seva part, Blair digué que Gadafi ha corroborat que en el passat perseguí desenvolupar armes de destrucció massiva i míssils de llarg abast».
Tanmateix, amb el compromís d'ahir, «Líbia declarà la seva intenció de desmantellar tot el seu arsenal i limitar l'abast dels seus míssils a no més de 300 quilòmetres de distància», digué el primer ministre britànic.