Després de la seva última i dura confrontació televisada, el president d'EUA, George W. Bush, i el seu rival demòcrata, John Kerry, reprenien ahir la seva campanya a la recerca dels vots de la classe mitja que van perseguir de manera insistent en el debat.
Bush i Kerry feren campanya ahir a Nevada, seu del futur cementeri nuclear a Estats Units, un projecte que ha valgut al Govern una ofensiva danyosa dels grups ecologistes. Després, el demòcrata viatjaria a Iowa i el president a Oregón, dos estats clau en els quals el vot dels indecisos podria marcar la diferència en aquesta renyada campanya electoral.
Però Kerry sortia de Tempe (Arizona), on es va celebrar el debat, com el clar guanyador de les tres conteses presidencials, segons les enquestes d'opinió i l'anàlisi instantània dels comentaristes.
Des del principi de l'encontre, que va durar hora i mitja, Kerry va acusar Bush de «girar l'esquena» a la classe mitja del país, en insistir en l'augment de la pobresa, l'anèmica creació d'ocupació i l'escassesa de cobertura mèdica, entre altres mals socials. El lema de l'«abandonament», sobretot de la classe mitjana, és un dels més empleats per Kerry. Durant encontres amb la comunitat hispana, també ha dit que Bush ha deixat de costat la minoria més gran del país.
Aquest va ser el primer debat en el qual ambdós candidats varen explicar els seus respectius plans per combatre la immigració il·legal procedent de Mèxic, un assumpte d'importància capital per als hispans que hi ha a Estats Units.
Cap afavoreix un pla d'amnistia però ambdós difereixen sobre l'abast d'un pla de legalització per als entre 8 i 10 milions d'immigrants que viuen en la clandestinitat, amb Kerry disposat a legalitzar els que portin més temps i no hagin comès delictes. Bush va intentar desviar l'atenció cap a la trajectòria de Kerry en els seus gairebé 20 anys al Senat, però el candidat demòcrata va tornar els atacs amb igual rapidesa.
Kerry va ridiculitzar el «sermó» de Bush sobre disciplina fiscal, amb el dèficit pressupostari en rècords consecutius, i va recordar que els retalls d'imposts han afavorit principalment els rics. Successivament, ambdós candidats van anar col·lidint, amb força encara que de forma cortesa, en qüestions com el dret a l'avortament, els matrimonis homosexuals, les investigacions amb cèl·lules mare i fins al paper de la religió.