Les eleccions de 2008 seran les primeres des de 1928 en les quals ni el president ni el vicepresident en el càrrec no optaran a la presidència. George Bush ha exhaurit els seus dos mandats, i el seu vicepresident, Dick Cheney, amb problemes de salut, afirmà poc després de prometre el càrrec que no es presentaria com a candidat a la presidència el 2008.
Tant els republicans com els demòcrates hauran de decidir, doncs, el seu candidat. No hi ha en cap dels dos partits un líder fort, de manera que les primàries seran més disputades que mai.
Els partits dels Estats Units són molt diferents dels habituals del model europeu. Es tracta d'un país molt gran, de més de 300 milions de persones, amb unes grans diferències entre les regions, tant en l'àmbit econòmic com en el social.
El Partit Demòcrata i el Republicà són les úniques organitzacions polítiques presents en tot el territori, però no compten amb una direcció del partit que dicti ordres d'àmbit nacional. Es tracta més aviat de marques electorals, organitzacions amb l'única missió de preparar els comicis, i en les quals entren els diferents candidats d'acord amb la seva ideologia. La gent sol associar els republicans amb posicions més conservadores i els demòcrates com a defensors de tesis més liberals. Però s'han de tenir en compte les peculiaritats de cada territori. En estats com Califòrnia, vist sempre com un dels més progresssites, un candidat republicà pot tenir idees que indignarien per massa liberals un demòcrata de Texas, un dels estats amb fama de més conservadors.
Les primàries són el sistema que fan servir els partits nord-americans per triar els seus candidats respectius a la presidència. Qualsevol afiliat al partit es pot presentar a les seves primàries. De fet, en les primàries dels demòcrates s'hi han presentat oficialment vuit candidats, però només tres (Barack Obama, Hillary Clinton i John Edwards) tenen possibilitats reals de victòria. Altres se serveixen de les primàries per fer-se conèixer i poder tenir més opcions en unes futures eleccions.
Els primers que començaran les primàries seran els demòcrates. Es preveu que les primeres que duran a terme siguin a Iowa, per gener del 2008. Després s'aniran succeint a la resta d'estats fins a final de febrer, moment en el qual es nomena el candidat del partit en la Convenció Nacional.
Són gairebé dos mesos durant els quals els candidats dels dos partits duran a terme autèntiques campanyes electorals, amb mítings, anuncis als mitjans de comunicació, debats i, sobretot, una gran despesa econòmica. Tot i això, el més freqüent és que les primàries es decideixin als primers estats. Una victòria clara a Iowa i a New Hampshire assegura generalment la nominació com a candidat.
És per això que els futurs candidats fan ja en campanya electoral, centrant sobretot la seva atenció en els estats on es duran a terme les primeres primàries i en aquells on hi ha més afiliats del Partit Demòcrata. També es posa molt d'esment en els discursos, ja que no vota tothom. En la majoria d'estats només voten les persones registrades com a membres del partit. Un públic diferent, molt més polititzat, del que trobaran en les futures eleccions a la presidència.
És encara massa d'hora per decidir res de manera definitiva, però tot i que falta encara més d'un any per a les eleccions presidencials, la maquinària electoral ja està en marxa als Estats Units.