Tal dia com avui, el reverend Martin Luther King Jr., ministre de l'Església baptista, gran activista del Moviment pels Drets Civils als EUA i premi Nobel de la Pau, fou assassinat després d'haver dedicat la seva vida a reclamar la igualtat. Martin Luther King nasqué el 15 de gener de 1929 a Atlanta (Geòrgia). Fill del reverend Martin Luther King, seguí les passes del seu pare i del seu padrí, i fou nomenat ministre baptista amb només 17 anys. El 1954, després de fer el postgrau a la Universitat de Boston, va ser designat pastor a una església baptista de Montgomery (Alabama).
Ara, un incís per explicar una petita gran història que va tenir lloc l'1 de desembre de 1955. Aquell dia Rosa Parks, una modesta costurera, pujà a un autobús de camí a ca seva després d'una llarga jornada. Rosa es va asseure darrere els seients reservats als blancs. A mesura que recorrien els carrers, el vehicle s'omplia i poc temps després el xofer s'hi acostà i ordenà que ella i tres negres més s'aixecassin i continuassin el camí drets per deixar els llocs als nous passatgers blancs. Per primer pic en la història de Montgomery, la senyora Parks, serena però ferma, s'hi negà. El resultat immediat fou la seva detenció. La notícia corré com la pólvora per la ciutat i la imatge de la Policia arrestant una dona d'aparença humil i equilibrada, sense cap gest de provocació, causà un gran impacte.
Els líders negres no tardaren a reaccionar, posaren en marxa un complot contra la companyia d'autobusos i demanaren a un pastor que l'encapçalàs. Es tractava d'un jove gairebé desconegut: el reverend Martin Luther King Jr.«No tenim cap altra opció que la protesta. Han estat molts els anys de notable paciència, fins al punt que, en ocasions, hem donat als nostres germans blancs la impressió que ens agradava la manera en què ens tractaven. Però aquesta nit som aquí per alliberar-nos d'aquesta paciència que ens ha fet pacients amb alguna cosa tan important com la llibertat i la justícia», digué King per cridar a la protesta, que s'allargà 381 dies i durant la qual fou arrestat i empresonat, el seu habitatge fou destrossat i rebé moltes amenaces de mort. El 1956 es posà fi al boicot amb una ordre del Suprem que prohibia la segregació en el transport públic.
Després d'aquest èxit, King va prendre el paper de líder molt respectat i fou nomenat president de la Conferència de Líders Cristians del Sud (SCLC), creada pels clergues negres del sud. Ara el lideratge negre sofria una transformació radical i exigia un canvi 'per qualsevol mitjà possible'. Sorgiren certes diferències d'ideologia i jurisdicció entre la SCLC i altres grups, però King demanà que la no violència continuàs sent l'estratègia principal de resistència.
El 1963, a Birmingham (Alabama), King es posà al capdavant d'una campanya a favor dels drets civils per aconseguir el cens de votants negres, acabar amb la segregació i aconseguir una millor educació i allotjament als estats del sud. Durant aquestes campanyes va ser arrestat diverses vegades. El 28 d'agost de 1963 les 200.000 persones que havien marxat sobre Washington en suport dels drets civils el van sentir pronunciar el seu discurs més famós, part del qual es reprodueix en aquesta pàgina.
El 1964 li atorgaren el premi Nobel de la Pau. Després de raonar una vegada i una altra, King va creure que la solució dels problemes locals de les relacions humanes eren inviables a causa de la guerra del Vietnam. Les estratègies de King van ser objectades per blancs i negres. Pel que fa al Vietnam, molts van creure que el lideratge negre s'hauria de concentrar en la lluita de la injustícia racial dins els EUA. El 1967 King s'associà als dirigents del moviment contra la guerra, independentment del seu color. La posterior preocupació de King pel Vietnam i la seva determinació a dirigir una 'marxa del poble pobre' sobre Washington posaren en perill la seva vida.
L'horabaixa del 4 d'abril de 1968, King, de 39 anys, sortí a prendre l'aire a un balcó de l'hotel Lorraine, l'únic de Memphis que acceptava negres. El predicador havia anat a aquesta ciutat de Tennessee per donar suport als treballadors de la neteja. Una bala, disparada des de l'altre costat del carrer, li entrà per la galta dreta i li assolí la columna vertebral. King moria poc després en un hospital. L'assassinat obrí un any de violència que provocà disturbis en 125 ciutats dels Estats Units i deixaren 46 morts, 2.800 ferits i 26.000 detinguts. James Earl Ray, un pres blanc que havia fugit de la presó, fou arrestat per l'assassinat i se'n declarà culpable; el març de 1969 fou sentenciat a 99 anys de presó. Després se'n retractà i la família de King, que no creia en la seva culpabilitat, intentà ajudar-lo anys després a aconseguir un judici just del qual, tanmateix, mai no en sortí ben parat.
El desembre de 1999, més d'un any després de la mort de Ray, un jurat de Memphis conclogué que un individu anomenat Lloyd Jowers, amb agències governamentals de Memphis, incloent-hi la ciutat de Memphis, l'estat de Tennessee i el Govern Federal, foren part de la conspiració per assassinar King.
I quatre dècades després de la seva mort, dues persones afroamercianes -Colin Powell i Condoleezza Rice- han estat al capdavant de les relacions exteriors d'EUA, i un altre polític negre -el senador Barack Obama- té probabilitats reals d'arribar a la Casa Blanca. Tanmateix, segons una enquesta del diari The Christian Science Monitor, als Estats Units encara avui un 67% dels afroamericans senten discriminació quan cerquen feina, el 65% quan compren o lloguen un habitatge i el 50% quan van de compres o a un restaurant.«Si King fos viu ara, estaria angoixat i decebut», sosté Charles Steele, que ara presideix la SCLC.