La cimera de l'OTAN a Bucarest tenia a l'agenda la inclusió de nous països. De la selecció han sortit ben parats Albània i Croàcia, que entraran a formar part de l'Aliança, mentre que les candidatures d'Ucraïna i Geòrgia, a les quals donava suport Estats Units, han quedat ajornades. Així mateix, els països aliats rebutjaren l'ingrés de Macedònia fins que no se solucioni la qüestió sobre la seva denominació. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, aplaudí aquesta política de «portes obertes» com un «estímul» per als països candidats amb vista a emprendre reformes als seus territoris.
El secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, anuncià el ratificament d'Albània i Croàcia com dos nous estats de l'organisme euroatlàntic, que passarà a compondre's de 28 membres. Tanmateix, per a Ucraïna i Geòrgia ajorna la concessió de l'estatus de països candidats. No obstant això, Hoop Scheffer creu que tant Ucraïna com Geòrgia «es convertiran en membres de l'OTAN». La més perjudicada és Macedònia, després que la seva denominació no hagi convençut Grècia. Així l'OTAN opta per esperar que es resolgui «la qüestió del nom» i convida Atenes i Skopje a reprendre «sense dilació» les negociacions.
Bush aconseguí el suport dels aliats per a la creació de l'escut antimíssils. El mateix secretari general de l'OTAN assegurà que existeix «una amenaça» balística real i «reconeixen la contribució substantiva» que suposa aquest sistema.Estats Units i la República Txeca varen firmar ahir l'emplaçament en aquest darrer país d'una torre de radar per interceptar míssils i que estaria integrada a l'escut.