En Toni Martorell viu l’experimentació agrària amb intensitat: molt més que una feina es tracta per a ell d’una autèntica passió.
Com va ser el teu acostament a l’experimentació agrària?
Vaig estudiar enginyeria tècnica industrial, però allà també feien enginyeria tècnica agrícola i m’hi vaig enganxar. Els primers anys em vaig posar en contacte amb Joan Rallo i amb Francesc Blasco i no vaig perdre mai el contacte. El meu entreteniment era la fructicultura.
Quina feina fas ara?
Vaig entrar a la Comunitat Autònoma i, per qüestions internes, vaig passar a Agricultura. De llavors ençà he anat treballant sempre en experimentació. Ara som el director de l’Institut de Recerca i Formació (IRFAP), que internament és un servei de la Conselleria que du l’experimentació en les finques col·laboradores, l’experimentació aplicada i coordina la investigació i la formació.
En quines línies de recerca treballau?
Duim a terme l’avaluació de les varietats de cereals que apareixen en el mercat. El tema de cereals i lleguminoses és molt dinàmic: en una mateixa experiència hi ha diferències segons les localitats. En hortícoles feim avaluació de noves varietats i avaluació de varietats autòctones. Hem fet la caracterització del pebre de tap de càntir, per fer sobrassada. Ara estam posant en marxa el Banc de llavors.
Què preteneu amb el Banc de llavors?
El Banc de llavors es planteja fer la caracterització de les varietats autòctones que tenguin més sentit comercial. És un reservori genètic i de la possibilitat de diversificar els gusts, recuperant aromes que de vegades s’han perdut.
I en arboricultura què feis?
Feim un estudi de noves varietats d’ametla i una valoració de les varietats de garrover. Així com va canviant el mercat, més es compra la garrova pel rendiment del garroví. Hem estudiat les varietats de vinya i hem fet la caracterització de les varietats autòctones de pruna i de poma. Estam pendents de fer la d’albercoc i la de cirera.
Treballau ametler i olivera?
Pel que fa a l’ametla, n’hi ha dues formes comercials: la llargueta, de característiques semblants a les americanes, i la marcona, de molta qualitat però mala d’adaptar. Cercam noves varietats que siguin substituts de la marcona. En olivera hem fet la caracterització dels clons de l’empeltre i hem avaluat cultivars tradicionals com la sevillina i la morisca. Hem començat a fer feina amb ullastres i ens hem trobat amb una gran diversitat genètica.
I en investigació què feis?
Duim a la pràctica els programes estatals, contractant doctors en projectes d’investigació. Ara tenim tres investigadors i dos projectes amb la UIB. Tenim una línia d’avaluació de noves varietats en vinya i d’estudi d’incidència del compost de fang de depuradora en cultius d’ametlers. També hem obert una línia de ramaderia (races autòctones i granges) i tenim un especialista en biotecnologia.
Feis gaire projectes d’investigació aplicada?
En investigació aplicada es fan devers 10 projectes anuals. Hi ha de tot, des d’avaluació dels cultivars de tomàtiga de ramellet fins a caracterització de varietats autòctones, avaluació de la condicionalitat de la PAC, valoracions bioenergètiques de certs cultius o avaluació dels subproductes de la taronja.
Quins programes formatius realitzau?
Tenim molts de cursos. Uns de compliment obligat: aplicació de fitosanitaris, incorporació a l’empresa agrària o benestar animal. Hi ha un grup de cursos dedicats a marques de qualitat i denominacions d’origen. Llavors hi ha els cursos de divulgació dels cultius, als quals ve molta gent en segona activitat però que fa molta feina.
Què us fa falta per millorar el vostre programa?
Disposam de pocs recursos: no disposam dels tècnics suficients per mantenir tots els programes i també fa falta personal auxiliar. Però s’està fent un esforç i pens que es podrà millorar el treball de recerca i els seus efectes dinamitzadors de la pagesia.