No és gens senzill delimitar la llibertat individual. I menys quan es confonen temes religiosos, culturals i ideològics. A Turquia, la situació és encara més complicada a causa de l’actual situació política. El partit en el Govern, l’AKP, al qual pertanyen tant el primer ministre, Receipt Erdogan, com el president de la República, Abdul·là Gül, ha estat acusat en diverses ocasions de voler imposar les seves tendències islamistes, i fins i tot des de l’oposició treballen per la seva il·legalització.
Partint del fet que la dona de l’actual primer ministre hagi fet ús del vel islàmic en actes públics fins a l’esmena aprovada el febrer passat que permetia estudiar a la universitat a les dones que duien la polèmica peça de roba (prohibida arran del renaixement laïcista de la República), tot estava considerat per l’oposició com una campanya que volia posar en perill la llibertat religiosa del país.
El juny, en allò que es considerà un atac directe al Govern, el Parlament turc aprovà de nou l’esmena que prohibeix a les dones acudir a la universitat vestides com ho fan habitualment un 60% d’elles: amb el cap cobert.
Aquesta mesura generà indignació en molts sectors de l’opinió pública, tant proislàmics com occidentals, perquè: fins on pot arribar un govern per defensar la llibertat de les dones? La prohibició és justificable? Tancar la porta a una insitució per dur una peça en concret és just? Milers de dones hi respongueren de manera clara als carrers reclamant el seu dret de poder estudiar i llicenciar-se.
Es repetia així la situació que es produí a la inversa quan fou permès que poguessin fer-ho. En conseqüència, quina és la solució? Segur que no ho és defensar els drets de la dona amb prohibicions perquè, què aconseguim? Que aquestes dones es llevin el vel? No, per dos motius. Pot ser que en alguns casos la motivació per dur-lo sigui pròpia. Si respon a aquesta motivació, no se’l llevaran.
I si no ho és, si es tracta d’una imposició familiar, tampoc no ho faran i, a més, no podran accedir a estudis que les ajudarien a créixer i a realitzar-se com a persones. No és tan senzill. I entre discussions polítiques, les dones tornen a perdre.