Les tropes terrestres i aèries georgianes prengueren ahir la capital d’Ossètia del Sud, Tskhinvali, i iniciaren una guerra que es preveia des de feia temps. Les tensions entre Rússia, Geòrgia i la seva regió d’Ossètia del Sud, que des del 1990 ha volgut que se li reconegui la independència, esclatà ahir amb un bombardeig que destruí la major part de la ciutat i causà 1.400 víctimes mortals.
L’Exèrcit rus no tardà a contraatacar bombardejant i envaint posicions georgianes a la frontera i desplaçant més d’un centenar de tancs que causaren la mort de "desenes" de civils a la capital del país, Tbilissi.
Des de Geòrgia s’acusà Moscou de donar suport econòmic i militar als ossetes mitjançant les seves forces de pau desplaçades a la zona. El president georgià, Mikhaïl Saakaixvili, va denuncir Rússia per "dur a terme una agressió oberta sense precedents, que suposa un desafiament per al món sencer". Mentrestant, el president d’Ossètia del Sud, Eduard Kokoiti, declarà que "aquest és el tercer genocidi del poble osseta comès per Geòrgia".
Amb totes les forces armades al territori, la capital georgiana oferí als ossetes fins a les 6 de l’horabaixa d’ahir per aturar el foc i entregar les armes, però els combats no cessaren i, tal com apuntà el líder georgià, "si avui no aturam Rússia, demà els seus tancs poden ser a qualsevol ciutat europea". Saakashvili informà que les seves tropes havien pres la capital sud-osseta i tot el seu territori, menys un districte, Java.
Davant de l’avanç de les tropes georgianes, el Ministeri de Defensa de Rússia va enviar reforços a territori osseta per "fer costat" a les seves forces de pau i defensar els ciutadans russos que viuen a la regió, és a dir, quasi tota la seva població.
Més d’un centenar de carros de combat, blindats i peces d’artilleria van ser enviats a Java i a mitjan horabaixa d’ahir ja havien reconquerit els afores de Tskhinvali i atacaven fortament les posicions georgianes. Als atacs terrestres, s’hi sumaren forces aèries que van fer que el president de Geòrgia mobilitzàs 100.000 soldats reservistes.
Poc després el ministre de l’Interior georgià, Chota Otiachuli, assegurava que tres caçabombarders russos havien entrat a l’espai aeri de Geòrgia i havien bombardejat l’aeròdrom a uns 30 quilòmetres de la capital, la base militar de Viaziani, a 15 quilòmetres, i tres municipis més.
El president Saakaixvili féu en aquell moment un comunicat: "Rússia ens està bombardejant, ha llançat contra Geòrgia una agressió a gran escala". I afegí que "les bombes i els atacs no ens espanten, els resistirem i vencerem".
Mentrestant, el president rus, Dmitri Medvedev, afirmava que no permetria la "mort impune" dels seus compatriotes, ja que la Constitució l’obliga "a defensar la vida dels ciutadans russos siguin on siguin". A més, Medvedev acusà Geòrgia de violar el dret internacional per agredir militarment Ossètia del Sud.
Des de Geòrgia consideren que el bombardeig rus ha estat una excusa per envair-los i protegir així els seus interessos en veure que el país podia adherir-se a l’OTAN properament i Rússia no desitja tenir un integrant d’aquesta organització a les seves fronteres.
Un conflicte arrossegat des de 1990
Ossètia del Sud és una regió separatista de Geòrgia amb 80.000 habitants que vol ser russa i es proclamà independent en esfondrar-se la Unió Soviètica a inici dels anys 90 i que defensà la seva sobirania amb les armes.
Ossètia del Sud és una regió de gran interès per a Rússia i Occident, ja que per allà passen importants rutes de transport energètic. Formalment pertany a Geòrgia però de fet és sobirana, encara que no controla el seu territori.
El conflicte en aquest indret del Caucas esclatà a final de 1990, quan Ossètia s’autoproclamà "república soviètica", però el Parlament de Geòrgia, que s’estava separant de l’URSS, decretà la dissolució de la regió autònoma. El 7 de gener de 1991, el llavors president soviètic, Mikhail Gorbatxov, anul·là alhora les mesures decidides pels georgians i reforçà els contingents militars a Ossètia, on es produïren enfrontaments entre partidaris del poder central georgià i independentistes.
Els separatistes ossetes guanyaren una batalla i el 19 de gener la majoria d’habitants d’Ossètia del Sud votà a favor de la incorporació a Rússia. Més tard, el 12 de novembre, es convocà un referèndum d’independència i el 99% dels habitants digué que "sí", encara que Geòrgia no donà validesa a la consulta.
Georgians i ossetes acordaren un cessament de les hostilitats el mes de juny de 1992, però els incidents prosseguiren. L’agost de 2004, els enfrontaments deixaren diversos morts en ambdós bàndols. El president d’Ossètia del Sud, Eduard Kokoiti, reiterà el 2005 la vigència del projecte de formar part de Rússia i s’unificà amb Ossètia del Nord: "Ossètia del Sud és independent de Geòrgia i aspiram a integrar la Federació de Rússia", digué.
El mandatari rebutjava així el pla del president georgià, Mikhail Saakashvili, que preveia atorgar una "autonomia ampliada" als ossetes del sud.