A la família de Pep ja eren pagesos, de Pollença, però tota la vida ha fet de pagès a Santa Maria.
Quins treballs heu fet dins l’agricultura?
Al llarg de la meva vida he vist molts de canvis. A Pollença fèiem hortalisses, vaques, porcs... Ara tot ha canviat. Jo m’he dedicat a l’ametlerar i al garroverar, sobretot. També he tingut ovelles.
Com veis avui aquests cultius?
Malament. Hem d’estar subjectes al mercat i no és rendible ni l’ametla, ni la garrova, ni els xots. Hi ha un canvi molt gros. Avui pareix que l’agricultura és morta del tot. Va malament i no hi ha persones joves que els surti a compte: fa falta maquinària moderna i molts de doblers per partir.
Tindrem una bona anyada?
En ametla es preveu una anyada molt dolenta, almanco en aquesta zona; no pot ser mai que basti per la mà d’obra de collir-la. Les pluges en temps de floració han fet mal. Certes varietats quasi no duen ametla. Potser a altres bandes n’hi hagi més. Respecte a les garroves, no se’n pot dir res fins al maig. La ploguda d’ara és bona per a la garrova.
Quin és l’estat sanitari dels ametlerars?
La malalties es fan grosses a causa del brot sec. Jo, fins ara, hi he fet molta feina, però ara ja no esquit. Quan es varen posar en marxa les subvencions, hi havia uns requisits de cultiu, però això s’ha acabat. Si tens esment dels arbres, no basta ni pa ni pasta.
Quines varietats d’ametler van millor?
La varietat que m’agrada més és la vivot; en aquesta zona, és bona d’arreglar i té bessó mascle. Però no s’ha potenciat dins el mercat. L’ametla que té èxit és la marcona, que aquí no va bé. La vivot presenta 280-290 grams de bessó per kg i el comerciant la cerca. Les varietats franceses no acaben d’anar bé. La ferragnes, en encetar-la, es romp, és semimollar. Per pelar tampoc no va gaire bé. A Mallorca, hem de cercar ametla mallorquina, no la de fora.
Dur bé els arbres quines feines implica?
Jo sempre he fet una rella, dues passades de conxes i una passada per aplanar amb una biga. 3 esquitades per combatre les malalties i llavors, l’adob corresponent. Amb això s’augmenta la productivitat i la prova del bessó és molt millor. Els ametlers també s’han d’exsecallar, cada 3 anys, si els puja el propietari. I exsecallar no és fer llenya. Hi ha ametlers vells que no es poden tenir i és millor arrabassar-los.
Es poden fer ara totes aquestes feines?
No, ara no és rendible, perquè el preu que té l’ametla no basta per fer tot això. Per aquest motiu la gent va a llevar els ametlerars. Comptant les subvencions, el preu no basta per fer les feines. Tot està a no gastar res. Tens menys producció i la subvenció és neta. Ningú no en pot viure, de dur bé els ametlers. Voldria que sortissin joves, però no hi veig cap futur. Fan falta 10 anys per fer rendible una plantació i el camp no està preparat pels costos que du.
Heu provat de regar els arbres?
He provat el goteig i aquests anys secs és bo, una ajuda va bé. Però el meu punt de vista és que si ha plogut de manera normal, no han de menester regar. Però no tots els anys plou tant.
S’ho paga, fer ametla de qualitat?
L’ametla de qualitat es paga un poc millor, però depèn del mercat. Els pagesos s’haurien d’unir més i fer cooperatives per comercialitzar millor.
Heu fet experimentació?
Sí, hem fet diversos camps experimentals amb Joan Rallo, i a vegades aprens més dels fracassos que no dels èxits. A mi m’ha agradat aprendre dels que saben més que jo i hem fet molta feina en ametler i garrover.
Us penediu d’haver dedicat la vostra vida a aquesta feina?
He fet el que m’agrada. Ara no: perquè veure que el que he fet en la vida ha acabat a zero no és agradable.
Com veis el sistema de subvencions?
No m’acaba de convèncer. Els que han fet la feina bé, què han tingut? Res. Qui no ha fet res ha tingut la mateixa paga. S’hauria de valorar la feina que es fa. Si no, no fer res és el millor negoci. Quin futur té això? L’agricultura de cada cop serà més poc rendible. On han d’anar els doblers? Si no van a millorar les produccions, no serveixen per a res. Això és el que veig.