La realitat acostuma a ser molt més prosaica que els grans anuncis mediàtics. No obstant això, i independentment de qui n’esperàs molt o poc, la cimera dels grans líders mundials, que ha tingut lloc aquests dies passats a Londres, ens deixà la notícia d’un pacte sobre un "complet" paquet de mesures per aconseguir superar la recessió econòmica actual.
Aquesta declaració d’intencions, tanmateix, no suposa de cap manera un xec en blanc ni una fórmula màgica per acabar amb la crisi en majúscules que pateix a dia d’avui el sistema capitalista.
Malgrat tot, ha rebut una bona resposta des dels cercles financers, si bé molts analistes han tornat a insistir que no s’hi ha tractat un tema tan fonamental com pot ser l’aplicació de plans nacionals per resoldre els desajusts fiscals.
I és que si alguna cosa té aquest paquet de mesures és que és tremendament imprecís. Garanteix un fons de més d’un bilió de dòlars destinat a "organismes multilaterals" com és el cas del Fons Monetari Internacional i dels bancs de desenvolupament. No es determina en cap moment quina serà l’aportació de cada país membre, ni a quines tasques concretes es dedicarà una quantitat tan desmesurada de doblers. En termes generals, la Unió Europea aportarà 100.000 milions, el Japó, 100.000 més, i la Xina, 40.000.
Se suposa que allò que es pretén és injectar un pack de doblers+confiança en aquest organisme regulador de les "butxaques" mundials (FMI). El fet és que aquesta entitat, monopolitzada pels EUA, el Regne Unit i Alemanya, fonamentalment, deixa al marge de les decisions les economies emergents o els països en vies de desenvolupament, molt més afectats per la desacceleració.
Un altre aspecte destacat dels anuncis del ministre britànic, que esdevingué portaveu absolut dels seus "camarades", són les partides de diners destinades a reactivar el comerç. En aquest punt es rebutgen els plans nacionals de recuperació i les mesures proteccionistes, algunes ja aplicades per Alemanya, Espanya i França.
La resposta ha de ser coordinada, i en això no s’admet discussió, ni tan sols de la totpoderosa cancellera alemanya, Angela Merkel.
Finalment, arribà el torn dels paradisos fiscals. Així, es tractarà que els fons que arribin a aquests països estiguin controlats per un "organisme regulador" que detecti i eviti qualsevol tipus d’evasió fiscal.
Altres objectius plantejats, com qui diu, "de passada"? Reactivar la ronda de Doha (amb les potències àrabs), els objectius del mil·lenni i el canvi climàtic. Com? Ningú més que ells no ho sap. En definitiva, poca concreció i, especialment, escassa informació per als "ciutadans corrents", als quals es vengué una "refundació del capitalisme" que els havia de fer canviar la perspectiva.
La premsa internacional coincidia amb un sector dels analistes i qualificava la cimera d’"irrellevant" (Finantial Times) o acusava els líders d’haver fet "perillosament curt" (The Economist).
També alguns líders, aquells que integren "l’eix del mal", és a dir, els no-alineats amb el sistema capitalista, han unit les seves veus a les d’alguns mitjans de comunicació alternatius i uns pocs activistes que fa temps que denuncien que la solució real és la creació d’un nou ordre mundial, i no aquest tipus de canvis superficials que només fingeixen refundar el sistema. Canviar-ho tot perquè res no canviï. El temps els donarà la raó o els la llevarà.