L'advocat del president sortint de Colòmbia, Àlvaro Uribe, va presentar una denúncia contra Hugo Chávez davant de la Cort Penal Internacional (CPI) i una demanda contra la República Bolivariana de Veneçuela davant de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) hores abans que Uribe deixàs el càrrec ahir.
En declaracions a l'emissora RNC, el lletrat Jaime Granados, que actua com a apoderat legal d'Uribe, va explicar que la denúncia i la demanda davant d'aquests organismes internacionals responen a una violació dels drets humans per part de Chávez, com a persona natural, i de Veneçuela, com a estat.
Es tracta d'una "denúncia contra el cap de l'Estat, persona natural, Hugo Chávez davant de la CPI, amb fonament al Tractat de Roma, i d'una demanda davant de la Comissió Interamericana de Drets Humans contra la República Bolivariana de Veneçuela", va aclarir.
Granados va afirmar que aquestes violacions dels drets humans també estan relacionades amb la presumpta presència de guerrillers de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) en territori veneçolà. Així, tant la demanda com la denúncia respondrien al suposat fet que els guerrillers preparen accions terroristes en terres veneçolanes per executar-les a Colòmbia contra la població.
Relacions enterbolides
Aquesta decisió d'Uribe, presa a només unes hores de deixar el Govern colombià, amenaça d'enterbolir encara més les relacions amb l'Executiu de Chávez, que va trencar els llaços diplomàtics el passat 22 de juliol després que Bogotà denunciàs davant de l'Organització d'Estats Americans (OEA) la presència de guerrillers a la República de Veneçuela.
Malgrat la ruptura, el canceller veneçolà, Nicolás Maduro, es mostrà convençut a assistir ahir a la presa de possessió de Juan Manuel Santos, successor en la Presidència colombiana d'Uribe. També hi acudiren nombroses personalitats, com el príncep Felip. Tanmateix, la presència del canceller augurava una passa per intentar resoldre la crisi desencadenada entre els dos països veïns.
A la seva arribada a Bogotà, la majoria dels presidents llatinoamericans convidats a la cerimònia d'investidura de Santos van fer vots i van oferir el seu bon ofici per solucionar aquesta crisi, que afecta tota la regió.