Bush assegura que la tortura va “salvar vides”

L'expresident dels EUA George W. Bush vol rentar la seva imatge, però no asumeix cap responsabilitat en les morts de civils a la guerra de l'Afganistan ni de l'Iraq. Bush assegurà, en la seva primera entrevista televisiva després de deixar la Casa Blanca, que no volia la guerra d'Iraq i que era un "dissident" en el seu Govern, encara que finalment va decidir fer costar a l'actuació militar. Ara bé, l'expresident es mostrà convençut que autoritzar l'asfíxia simulada (waterboarding) en el interrogatoris a terroristes va "salvar vides".

"Era una veu dissident. No volia utilitzar la força" contra l'Iraq, assegurà Bush a la cadena NBC un dia abans de la publicació de les seves memòries Decision points (Moments decisius), que surten avui a la venda. L'obra, de 481 pàgines, barreja l'aspecte personal i el polític en arrencar, per exemple, amb un capítol en el qual Bush explica la seva decisió de deixar de beure el 1986. Això es mescla amb la invasió de l'Iraq, les seves empreses durant la crisi financera del 2008.

A l'obra, l'expresident admet els errors del seu Govern amb relació a les armes de destrucció massiva de l'Iraq, principal motiu de la intervenció de 2003. "Ningú no va quedar més sorprès i irritat que jo quan no trobàvem les armes. Tenia una sensació de fàstic cada vegada que hi pensava, i continuu tenint-la", declarà en l'entrevista. No obstant això, l'exmandatari va descartar la possibilitat de "demanar perdó" al poble nord-americà perquè "demanar disculpesimplica, bàsicament, que va ser una decisió errònia". "Jo no crec que fos una decisió errònia", va afegir. "El món està millor sense Saddam Hussein en el poder", va agregar. Així mateix, l'expresident va assegurar que es va sentir "malament de l'estómac" quan li van arribar el 2004 les imatges sobre tortures per part dels soldats nord-americans en el centre de detenció iraquiana d'Abu Ghraib.

"No només van maltractar els presos, també van fer avergonyir l'Exèrcit dels Estats Units i tacaren el nostre bon nom", assegurà. No obstant això, al llibre, Bush justifica l'ús de tècniques il·legals d'interrogatori, com l'ofegament simulat, per obligar els presumptes terroristes a informar sobre possibles atacs. "L'ús d'aquestes tècniques va salvar vides", va exposar. "La meva tasca consistia a protegir els Estats Units, i així ho vaig fer". En aquest sentit, Bush també es referí a l'expresident del Govern espanyol, José M. Aznar, a aqui qualifificà de "líder visionari". Pel que fa a l'huracà Katrina, que va arrasar Nova Orleans el 2005 i que va generar fortes crítiques al Govern per la falta de resposta davant d'un desastre que s'havia anunciat, Bush declarà que el seu primer error fou no haver sabut comunicar les seves preocupacions a les víctimes de la tempesta, moltes de les quals eren afroamericanes.