L'anorèxia, malaltia de la societat de consum

Crec que és lògic pensar que en les societats que tenen dificultats per alimentar-se serà difícil, per no dir impossible, que existeixin casos d'adolescents anorèctiques. Per tant, em sembla molt clar que quan per a alimentar-se es pot triar molt, es pot arribar a triar no menjar. Les causes són molt variades i es poden trobar a la mateixa persona afectada (pes, autoestima, etc), a la família (herència genètica, conflictes, etc) o a la societat (tipus de cos idealitzat, desconsideració a l'obesitat, etc). Aquí interessa posar en guàrdia la família i l'escola per a intentar evitar futures o futurs joves que arribin a patir aquesta malaltia, és a dir, intentar eliminar les causes ambientals.

Les famílies han de considerar que qualsevol persona pot contraure aquesta malaltia i, per tant, se l'ha d'haver ajudada a madurar i a fer-se responsable perquè pugui superar el període de l'adolescència i incorporar-se al món de les persones adultes. Això vol dir que s'ha de preveure que no noti en els seus pares, mares, padrins, germanes i altres familiars, que ridiculitzin alguna persona perquè està massa grassa, que a l'hora de comprar-se vestits no siguin massa ajustats perquè després tengui problemes per posar-se'ls, o que es ridiculitzi alguna persona i se li intenti posar algun malnom relacionat amb persona grassa. S'ha de vigilar qualsevol actuació que pretengui burlar-se de l'aspecte físic dels infants.

A l'escola, s'ha de seguir un criteri semblant, per part de tutors o tutores i de la resta del professorat. És molt necessari que els i les docents coneguin aquesta malaltia com una de les més greus que pot adquirir el seu alumnat i mai no se n'ha de ridiculitzar cap pel fet d'estar una mica gras, ni parlar frívolament de les anorèctiques, com s'ha fet malauradament alguna vegada.