Les hostilitats militars creixen per moments a Líbia. El líder del país, Muamar Al-Gaddafi, adverteix que "hi haurà milers de morts" si l'OTAN i els EUA hi intervenen, mentre els seus seguidors llancen una ofensiva per terra i aire per intentar recuperar el control de la ciutat pretoliera de Brega, situada 200 quilòmetres a l'oest de Bengasi. Els rebels resisteixen l'escomesa i reclamen als aliats una intervenció militar contra el règim. En un nou acte de supèrbia, Gaddafi avisava ahir que, si els nord-americans i l'OTAN entren a l'estat africà, "hi haurà milers de víctimes". "Entrarem en una guerra sagnant i milers i milers de libis moriran si els EUA hi entren", manifestà en un discurs televisat. "Estam llestos per lliurar armes a un milió, a 2 milions o a 3 milions i començarà un altre Vietnam. No ens importa. Ja no ens importa gens", afegí.
El mandatari, que ja ha atribuït diverses vegades la responsabilitat de la revolta als terroristes islamistes, es va referir per primera vegada des del començament de la rebel·lió a l'organització Al Qaeda al Magrib Islàmic (AQMI). "La trama d'AQMI està implantada a les mesquites del país i capta menors a les seves files", declarà Gadafi, en una intervenció molt allunyada de la realitat i amb l'única finalitat d'espantar Occident i els conciutadans propis. El líder afirmà que el poble "no vol cap Constitució ni internet", sinó "una vida ordinària, la pau i salaris" i assegurà que l'embargament dels béns de libis a l'estranger és "il·legal", atès que es tracta del "robatori dels diners del nostre poble". "Jo no tenc cap fortuna personal", asseverà, per recalcar que el país no necessita ajuda humanitària. Qui "obri la porta a aquest suport estranger" és un "traïdor", perquè "obre la porta al colonialisme".
Ofensiva a Brega
Mentre Gaddaffi pronuciava aquest discurs, els seus seguidors emprenien una ofensiva armada per recuperar el domini de Brega. Les forces lleials al règim atacaren amb artilleria i bombardejaren la població. Els rebels, però, que controlen la ciutat petoliera des de la setmana passada, aconseguiren mantenir-ne el control. A l'horabaixa, hi hagué un nou bombardeig a prop de la terminal de petroli. Les estimacions sobre els morts anaven de 5 a 14 persones.
Anit, els rebels mobilitzaren els reforços mentre evacuaven els ferits. Armats amb arsenal antiaeri, míssils antitanc, fusells d'assalt AK47 i artefactes incendiaris, centenars de membres de l'oposició sortiren als carres de la localitat per preparar les defenses davant possibles nous atacs de les tropes fidels a Gadafi. Amb, tot aquests darrers no limitaren allà l'ofensiva i la cadena de televisió Al Jazira dóna compte d'enfrontaments també a Gharyan, 40 quilòmetres al sud de Trípoli, i a Sabratha, situada devers 40 quilòmetres a l'est de la capital.
Ajuda internacional
Tot i resistir l'envestida de Gaddafi, els insurgents demanen ajuda als aliats. El Consell Nacional de Transició, el màxim òrgan rebel, reclamà a l'ONU que iniciï una ofensiva per aire "contra els mercenaris" del dictador. "El nostre exèrcit no pot llançar atacs contra mercenaris, sinó que necessitam ajuda", reclamà Abdelhafiz Hoga, portaveu i vicepresident del Consell. El mandatari, que rebutjà en diverses ocasions una intervenció militar exterior, justificà l'exigència assegurant que "és diferent un atac aeri estratègic que una intervenció estrangera". Amb tot, la situació humanitària empitjora. L'ONU creu que 100.000 persones fugiran de Líbia, mentre no s'atura el degoteig de refugiats que arriben a la fontera amb Tunísia.
L'Aliança continuarà elaborant plans per a una possible acció
Els estats de l'OTAN autoritzaren ahir els responsables militars de l'organització a continuar els preparatius per a una possible acció d'evacuació o ajuda humanitària en la crisi de Líbia. Els ambaixadors dels 28 països aliats varen debatre l'agreujament de la situació del país àrab, que és "causa de preocupació", i varen acordar el manteniment de l'elaboració d'aquest pla. L'objectiu és que l'organització pugui estar llesta per actuar en cas d'una petició del Consell de Seguretat de l'ONU. De fet, ahir arribaren a la Mediterrània els dos vaixells amfibis dels EUA, el USS Kearsarge i el USS Ponce, carregats amb 4.000 soldats i material humanitari.
Per part seva, la Lliga Àrab confirmà l'aïllament al qual té sotmès el règim libi i en va condemnar en termes durs els crims perpetrats contra els civils, però també va rebutjar la possibilitat d'una intervenció militar externa. Els ministres àrabs, en una reunió que varen mantenir al Caire, varen anunciar també la intenció de fer consultes per "recórrer a la imposició d'una zona d'exclusió aèria", sense donar-ne detalls.
Respecte d'aquest assumpte, el secretari de Defensa nord-americana, Robert Gates, advertí que l'establiment d'una àrea vetada als avions implicarà llançar un "atac militar" per destruir les defenses aèries del règim de Gaddafi . Per la seva banda, la sectària d'Estat, Hillary Clinton, reconegué que una de les grans preocupacions és que el cas libi derivi en "una Somàlia gegant", amb un caos generalitzat i perpetu.
Amb tot, Luis Moreno Ocampo, el fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional (TPI), anunciarà avui dijous els noms de les persones identificades com a sospitoses d'haver comès crims de guerra a Líbia, complint així el mandat de l'ONU. A més, Moreno avançà que el jutge espanyol Baltasar Garzón assessora el TPI en aquest procés.
