L'arxipèlag de Nova Caledònia, al sud-oest de l'oceà Pacífic, farà un nou referèndum d'autodeterminació per decidir si continua sent territori de França o se n'independitza.
El plebiscit se celebrarà abans de la tardor del 2022 i serà el darrer dels tres autoritzats per París, segons els Acords de Nouméa signats durant el procés de descolonització que va començar l'any 1988.
En els dos referèndums anteriors, el de la tardor de 2018 i, sobretot, el de l'octubre de 2020, el 'no' a la independència es va imposar per un estret marge de vots (53'2% en contra i 46,7% a favor).
Només sis mesos després de la victòria de la permanència, el Congrés caledoni ha sol·licitat a l'Estat francès que convoqui la darrera consulta que permeten els acords.
Des de París, en un comunicat de premsa, el ministre d'Ultramar, Sébastien Lecornu, assegura que l'Estat francès «complirà la seva paraula i organitzarà aquest referèndum abans de l'octubre de 2022». L'Estat disposa de devuit mesos per garantir la celebració dels comicis.
A més, el primer ministre Jean Castex ha convidat diversos càrrecs electes de Nova Caledònia per treballar en els preparatius de la consulta el pròxim mes de maig.
Actualment, Nova Caledònia intenta escollir president del govern, des que a principis de febrer va dimitír l'executiu anterior i l'Estat francès va assumir el control de les finances de l'autonomia.
Aquesta crisi política, però, no impedeix que un terç dels electes del Congrés pugui sol·licitar que s'organitzi el referèndum.
En aquest cas, ho han sol·licitat els grups independentistes Front d'Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS) i el d'Unió Caledònia, que tenen 26 dels 52 escons.
De fet, el pla inicial dels independentistes era que el referèndum es fes aquest mateix 2021, tement una victòria de la candidata del Front Nacional Marine le Pen a les eleccions a l'Elisi de l'any vinent, però el context polític de l'arxipèlag i la pandèmia ho han ajornat.
Pels Acords de Nouméa,es planteja la mateixa pregunta que en els anteriors comicis: «Vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui un estat independent?», cosa que desperta el rebuig del costat 'lleialista'.
Per què vol un referèndum?
A Nova Caledònia hi viuen 280.000 persones. La majoria (39%) són canacs, indígenes melanesis. Els habitants d'origen europeu són el 27% i la resta, el 34%, són de diversos orígens, especialment asiàtics i polinesis.
França va colonitzar l'arxipèlag el 1853, durant la seva expansió imperial. A milers de quilòmetres de la metròpoli, té un valor geoestratègic per a París pels seus recursos minerals i naturals.
L'acord per celebrar tres referèndums d'independència va arribar després dels enfrontaments armats entre els independentistes canacs i els europeus, als anys vuitanta.
Els independentistes se senten menystinguts per la metròpoli: entre els europeus, l'atur és del 3%, mentre que en els canacs és del 18%, i l'accés a l'educació superior és desigual.
Mitjançant la firma dels Acords de Nouméa, el 1998, França es va comprometre a traspassar certes competències a Nova Caledònia, exceptuant els poders sobirans, àrees com defensa o justícia, entre el 1998 i el 2018.