El tripartit del canceller Scholz ha lligat la seva sort a la del gabinet de guerra israelià de Netanyahu. El rebuig complet d'aquest darrer a la «solució de dos Estats» i la seva intenció d'entrar a Rafah fa naufragar la política exterior alemanya. Berlín s'aïlla internacionalment, com el 1914.
El terme Nibelungentreue (lleialtat dels Nibelungs, una tribu germana) descriu una idealitat cega i absoluta, excessiva i fins i tot autodestructiva. Aquesta actitud caracteritza la relació de l'Imperi alemany amb l'austre-hongarès de començaments del segle XX. Cegament unides, ambdues monarquies desencadenaren la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que culminà amb la seva destrucció.
A la recent Conferència de Seguretat de Munic, ningú com el canceller socialdemòcrata Olaf (SPD) mostrà tanta fidelitat amb el seu homòleg israelià, Benjamí Netanyahu. Quan la periodista nord americana Hadley Gamble li demanà per les proves que Israel ateny el dret internacional, el cap de Govern li respongué: «Els demanam que ho facin».
La seva resposta evidencia tant la manca de lideratge de la seva gestió com el carreró sense sortida de Berlín des de que convertí la seguretat d'Israel en la seva «raó d'Estat» el 2008. Al mateix temps, elimina els dos conceptes que han caracteritzat la política exterior de la RFA des de la seva fundació el 1949, coherència i previsibilitat. «Devem als nostres amics i aliats, i a tots els nostres veïnats, una política clara, coherent i previsible» prometé el canceller Helmut Kohl (CDU).
Just en les dues guerres -Ucraïna i Israel- a les que el tripartit de l'SPD, Verds i liberals (FDP) ha arrossegat Alemanya, des de la segona fila, han caigut la coherència i previsibilitat, perquè Berlín mesura ambdós conflictes amb barems diferents. L'arbitrarietat ha tornat a recuperar el lloc a la política exterior, ja que respecte a Moscou i Tel Aviv s'interpreta de forma diferent el dret internacional humanitari.
Més de quatre mesos d'ofensiva militar sobre Gaza i ja fregant els 30.000 palestins morts, la ministra d'Exteriors, Annalena Baerbock, segueix del costat de Netanyahu marcant les pautes: «Si els terroristes de Hamas tenguessin una mica de compassió per les dones, homes i nins palestins que pateixen els combats a Gaza, deposarien les armes immediatament». Exactament el que exigeix el gabinet de guerra israelià per a no envair Rafah.
Més lluny va anar el líder de l'oposició al Bundestag i cap de la CDU, Friedrich Merz. «És cert que hi víctimes civils i que n'hi seguirà havent» afirmà després d'una trobada amb Netanyahu, i afegí que, «personalment, li he dit al primer ministre que li don plenament el suport».
Davant tanta fidelitat, a aquest li resulta fàcil negar la unilateral «solució de dos Estats». Tant Estats Units com Alemanya la veuen encara viable malgrat Israel ha destruït sistemàticament la infraestructura bàsica a Gaza sense la que els palestins no podran existir en un Estat propi. El grau de destrucció només els deixa dues opcions: morir a Gaza o l'èxode.
Encara, o precisament perquè, els fets indiquen que «despalestinitzar» Gaza sembla ser l'objectiu principal de Tel Aviv, Berlín mirar cap a una altra banda. El Ministeri d'Exteriors nega saber que Nicaragua ha anunciat que demandarà Alemanya, Estats Units i altres països davant la CIJ, per col·laboració en el genocidi. Si bé amb els processos de Nuremberg contra els seus criminals de guerra nazis i l'anterior genocidi dels ferrers a Namibia, Alemanya té antecedents, el pas de Managua no interessa als mitjans tradicionals del país. Han de ser outsiders com Florian Warweb, del portal 'Nachdenkseiten', qui facin les preguntes pertinents.
Si no fos per les xarxes socials com X, ningú se n'adonaria d'aquesta altra realitat que el tripartit vol ocultar. Segons un sondeig de la TV estatal ZDF, més del 60% no comparteix com Israel du la seva terra contra Palestina i només un 30% li dona suport. Per sort per el Govern de Berlín, no hi ha cap partit que doni veu a aquesta majoria social. La por a ser tacada «d'antisemita» fa que massa gent calli. Només a porta tancada i amb altres persones de confiança es tot tractar el tema.
Mentre tant, Berlín intenta, amb gests, persuadir Tel Aviv que doni el seu braç a tòrcer. Per això, convidà el president israelià, Isaac Herzog, a Munic. Abans, conversà amb el seu homòleg alemany, Frank-Walter Steinmeier, a la capital federal. Herzog rebutja la solució dels dos Estats perquè la considera «una recompensa per a Hamas». Encara que mostrà certa compassió pel patiment dels palestins, deixà clar que «abans de res he de proporcionar seguretat al nostre poble». Els organitzadors de la cita de Munic intentaren equiparar la seva presència amb la de l'exministra d'Exteriors israeliana i crítica amb Netanyahu, Tzipi Livni, a qui, no obstant, se cercà i demanà per crims de guerra comesos el 2008.
Berlín s'atrinxera al seu carreró sense sortida, aïllant-se de nou internacionalment, com el 1914, en lloc d'oferir solucions.
Naiz 23 febrer 2024
https://www.naiz.eus/eu/info/noticia/20240223/berlin-se-encalla-entre-su-ciega-fidelidad-a-tel-aviv-y-el-genocidio-palestino
Traducció: Joan Lillo