Jana Hamade és una mallorquina d'origen libanès. Va rebre la seva primera educació al Líban i actualment estudia la carrera de medicina a la UIB.
Jana Hamade té gairebé tota la família al Líban i viu amb angoixa la situació actual i l'intent d'invasió del seu país per part de l'exèrcit israelià.
De tot això n'ha parlat a Ona Mediterrània i amb dBalears.
- Qui és i que fa Jana Hamade?
- Els meus pares són libanesos, jo he nascut a Mallorca, he estat molts d'anys al Líban i des del 2020 visc a Mallorca. Ara estic acabant la carrera de medicina i què faré després, encara no ho tenc decidit.
- Tens contacte amb la família que viu al Líban?
- Sí, estic en permanent contacte amb ells. Normalment vivim a Beirut, però ara s'han desplaçat més al nord. Com més lluny de la frontera, millor.
- Situem el Líban geograficament.
- El Líban és un país de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel, i a l'oest és banyat pel Mediterrani. El Líban té una frontera terrestre amb Israel en la zona de les Granges de Xebaa, un territori libanès que va ser ocupat militarment per Israel després de la Guerra dels Sis Dies de 1967, juntament amb la regió siriana dels Alts del Golan.
- El Líban és un país molt peculiar, multicultural, amb gent de diferents confessions... com està organitzat?
- Sí, hi ha musulmans, jueus, cristians i, també ateus, distribuïts per tot el país.
- En general hi ha hagut respecte i convivència...
- Efectivament. Mai hi ha hagut grans problemes. Fins i tot ara, amb la guerra, la gent ha obert les seves cases, les mesquites i les esglésies a gent d'altres religions.
- Tu i la teva família que estau a Mallorca, com viviu aquest moments?
- Ara no feim una vida normal. Tot el temps tenim la televisió encesa, pendents del telèfon. Ara, qualsevol telefonada des del Líban la rebem amb nervis.
- Com està organitzat el Líban a nivell social?
- La majoria de la gent viu mesclada. En un mateix barri hi pots trobar una mesquita i una església. Hi ha zones de majoria cristiana o de majoria musulmana, però en general vivim mesclats.
- I a nivell polític?
- Hi ha un acord, de manera que el president és de tal religió i el primer ministre de l'altra. En el Parlament hi ha un número determinat d'escons pels representants de cada comunitat.
- I és un sistema que funciona?
- La veritat és que no hi ha gaires problemes entre libanesos.
- T'ha sorprès que Israel hagi decidit atacar el Líban?
- És un escenari que ja havíem previst des del moment que va començar l'atac a Gaza. No és la primera vegada que Israel ha intentat envair el Líban i els libanesos els han fet retrocedir. A l'any 2000 per exemple. Sabem que Israel, des que es va fundar, té la intenció d'envair el Líban i annexionar-lo.
- Per què una societat avançada i moderna com la israeliana es fica en una guerra que, guanyi o perdi (si és que hi ha guanyadors i perdedors), li generarà malestar i patiment... Des de quina lògica Israel decideix envair el Líban?
- Israel es va fundar amb la idea que hi ha uns territoris que, segons els seus llibres sagrats, han de ser pels jueus. De totes maneres no ho veig com un conflicte religiós, perquè jueus practicants diuen que això no és així. Per tant és una excusa amb la qual els sionistes, que no és igual que jueus, dicten que aquestes terres han de pertànyer a 'l'imperi jueu'. És el pla damunt el qual està fundat l'Estat d'Israel. És un pla que van desplegant de manera progressiva. Primer Palestina i després el Líban, que és un dels territoris que més se li resisteixen.
- Creus que l'atac d'Israel es concretarà en una invasió terrestre?
- Ja fa més d'una setmana que intenten entrar al Líban. De moment no ho han aconseguit perquè han trobat una gran resistència libanesa. Fins quan aguantarà la resistència, no se sap. Israel és una potència militar i té al seu costat els Estats Units i la majoria de la Unió Europea. Malgrat tot, esper que no arribi a envair el Líban. No crec que el Món ho permeti i tampoc els libanesos. Perquè ara els libanesos estam més units que mai.
- El sud del Líban, que fa frontera amb Israel és una ona de majoria Musulmana xiïta?
- Sí, efectivament.
- I és territori d'Hezbolà?
- Hezbolà no té territori. És un partit polític que té els seus representants a les institucions. És veritat que la majoria dels seus votants són musulmans. Se diu que el conflicte és amb Hezbolà. Però la veritat és que és contra tot el Líban. Ara mateix la mobilització és de l'exèrcit libanès i no només d'Hezbolà.
- Som davant una guerra entre Israel i el Líban?
- Sí, Israel contra tot el Líban. L'atac perjudica a tots els libanesos. Diuen que només ataquen bases militars, però no és vera. La meva família ha hagut de partir de Beirut i no tenen res a veure amb Hezbolà. Cada dia estam pendents de les notícies per saber si la casa dels meus pares encara hi és o ja no hi és i això no té a veure amb un partit, sinó amb un país sencer.
- Creus que és possible frenar, desescalar la situació i retornar a un cert nivell de convivència i de pau?
- Es parla de tractats i de pactes, però per ara es veu que no hi ha voluntat de fer cap passa enrere. Sobretot per part d'Israel. Fa un any que estan atacant Gaza i no hi ha hagut cap acord, per tant és complicat que hi hagi un acord entre Israel i el Líban.
- Des de Mallorca que es pot fer per la pau?
- Per la meva part jo faig tot el possible per informar la gent que me demana informació... Fer arribar la informació al màxim número de gent possible. Ara som germans en la guerra. Tant de bo que les manifestacions que se fan per Palestina també es facin pel Líban. Si tothom està contra la guerra, la podrem aturar.
- Ara vivim un moment trist, de foscor, de desesperança. Quin futur voldries per a Mallorca i per al Líban?
- Que la gent conegui la veritat. Que la gent sigui més culta i investigui pel seu compte i vegi què està passant. I aconseguir que cap humà pateixi. Ara mateix els nins de Gaza o els nins del Líban, que ja n'han mort 200, tenen dret a viure. Els meus cosins que ara no poden anar a escola... Esper que hi hagi pau, però no un tractat de pau i ja està, sinó que la gent sàpiga el que ha passat. Allò que està bé i allò que està malament. Jo crec que ja no es tracta d'una opinió o una altra, sinó del bé i del mal. Allò que és correcte i allò que no ho és. Això és el que esper pel futur.