Mentre escric aquestes línies, la meva embarcació de la Global Sumud Flotilla navega vorejant Mallorca. La vintena de vaixells que conformen la nostra missió humanitària va salpar finalment la tarda de dilluns, 1 de setembre, des del port de Barcelona. La sortida es va haver d’endarrerir un dia a causa de les condicions meteorològiques: un onatge i uns vents que també van complicar la nostra primera nit de navegació. A causa del fort onatge, quatre de les embarcacions més petites de la flotilla van haver de tornar al port per fer reparacions; és previsible que algunes altres hagin de fer el mateix al port de Maó.
Aquestes són les conseqüències desagradables del fet que una petita flotilla d’embarcacions civils, navegada per una tripulació de professionals compromesos, faci la feina que haurien de fer els nostres governs, que compten amb molts més recursos i una flota de vaixells més grans i molt més preparats per a aquesta missió. La reflexió que compartim les activistes i la tripulació de la flotilla és avui la mateixa que compartim des que va començar aquest genocidi: els nostres governs ens han fallat, han fallat a Palestina i han fallat a la humanitat.
Fa menys d’un segle, Europa, commocionada, es preguntava com havia pogut permetre un genocidi i es comprometia que mai més tornaria a passar. Però sembla que, per als nostres governants, el «mai més» no significa mai més, enlloc, contra cap poble. Mentre el silenci i la complicitat dels governs europeus enterren qualsevol esperança que el mal anomenat projecte europeu sigui alguna cosa més que un projecte de capitalisme extractivista i colonial, la gent humil d’arreu del món alça la veu i posa el cos per negar-se a ser còmplice dels genocides.
Ahir, després de les amenaces del govern de Netanyahu de tractar com a terroristes les activistes que anem a bord d’aquesta flotilla humanitària, els estibadors genovesos anunciaven que, si es perdia la comunicació amb la flotilla —encara que fos només durant 20 minuts—, es declararien en vaga i paralitzarien el trànsit de més de 14.000 contenidors que surten del port de Gènova cap a Israel.
Mentre els nostres governs són incapaços, fins i tot, de fer el mínim exigible —que és obrir un corredor humanitari—, la classe obrera internacional s’aixeca en solidaritat amb Palestina. Hem de continuar organitzant-nos també així, als nostres territoris, contra les nostres potències imperials. Cal trencar la màquina des del cor de la bèstia. Avui, més que mai, visca la lluita de la classe obrera.
I visca la resistència palestina.
