Fa poc més de deu anys, quan pretenia ser batle de San Salvador, l'ara president salvadorenc, Nayib Bukele, va prometre que estaria «del costat correcte de la història» i mai del dels «discriminadors», però les organitzacions LGTBI ara com ara denuncien persecució, falta de drets i invisibilització enmig d'una creixent deriva conservadora del Govern salvadorenc.
«El que estem intentant és resistir, aguantar fins on puguem, ocultar-nos quan ens toqui i si podem migrar, migrar, perquè és l'única cosa que queda», ha explicat a l’agència de notícies Europa Press un activista salvadorenc defensor dels drets LGTBI, que prefereix preservar el seu anonimat a causa de la situació que es viu al país.
Per als col·lectius LGTBI, la gestió de Bukele pel que fa als seus drets és la d'una «decepció» que s'ha anat generant a poc a poc. «Pensàvem que seria de centre, o fins i tot d'esquerres, ja que venia de l'FMLN -el partit sorgit de la guerrilla que va participar en la guerra civil salvadorenca-», recorda.
No obstant això, després d'aquestes paraules de 2014, en les quals definia la lluita per les reivindicacions LGTBI com la «dels Drets Civils del nostre temps», i una campanya desmarcant-se dels sectors conservadors, Bukele aviat va començar a airejar el que seria el seu veritable llibret, l'últim episodi del qual imposa la prohibició del llenguatge inclusiu en escoles i centres educatius públics.
«Llavors van començar els discursos antidret, on el matrimoni solament era entre home i dona, que érem antinatura, antidéu, antifamília. Els discursos van anar canviant tant fins a arribar on estem ara», relata aquest activista, que situa Bukele en la línia antiLGTBI de Donald Trump o Javier Milei.
Bukele, que enguany ha vist com un Parlament que domina sense contrapesos tirava endavant la seva reforma de la Constitució que inclou la «reelecció indefinida», ha posat en marxa sense cap oposició mesures que han tirat per terra els assoliments que fins al moment tant havia costat aconseguir al col·lectiu LGTBI.
L'activista salvadorenc recorda que abans, encara que existien problemes per a aprovar segons quines lleis -sobretot les d'identitat sexual-, almenys hi havien mecanismes amb els quals la població LGTBI podia recórrer en cas de discriminació.
«Per a les poblacions LGTBI no hi ha drets igualitaris de cap mena, no hi ha una protecció laboral, ni sanitària tampoc», ha explicat. En el passat, recorda, com a organització civil podien impartir tallers de sensibilització en escoles, però també en centres mèdics i fins i tot en comissaries. «Ara tenim un impediment summament greu, perquè ens poden tancar l'organització si saben, per exemple, que estem tractant amb nins i adolescents», explica. «Nins i nines de la nostra població estan sofrint una quantitat de 'bullying'horrible i no els podem ajudar en res», lamenta.
La persona amb la qual ha parlat Europa Press sosté que la prohibició a les escoles del llenguatge inclusiu va molt més enllà d'una mera qüestió lingüística, forma part dels discursos d'odi que difonen les mateixes institucions de l'Estat. «Imaginin-se que nociu és que un estudiant amb una expressió de gènere diversa rebi un atac del govern cap a la teva identitat», ha remarcat. «És una situació tan horrible, crec que ni en els 70 ni en els 80 s'havia vist una situació de la infantesa tan espantosa com la que viuen les nines i l’adolescència salvadorenca d’ara», ha lamentat.
Uns missatges d'odi que han calat en una societat que «està començant a ser summament homòfoba i violenta». «Sortir al carrer et posa en un gran perill», ha advertit. Per a exemple, la celebració enguany la desfilada de l'Orgull a San Salvador sota un gran nerviosisme, per al qual no van obtenir autorització i van marxar amb la «por constant» a ser detinguts i atacats, relata.
«Mai li havíem demanat a la gent que no arribés massa destapada de roba, sempre hi ha gent que li agrada dur els seus vestits, perquè demanàvem que arribessin més cobertes per a no generar atacs o detencions. Demanem que la gent no prengués, que no utilitzessin cap mena de substància, ni abans ni després, que no es quedessin en el lloc, que se n'anessin a casa seva al més aviat possible», afirma.
Estat d’excepció
Bukele va decretar l'estat d'excepció el març de 2022, quan es va registrar en tan sols un dia 62 morts violentes, tot un rècord per a una petita nació acostumada a copar les capçaleres de la crònica vermella. Està vigent des de llavors i si bé el crim ha caigut a índexs històrics, els abusos a la seva empara són constants, com ha reconegut fa poc el Tribunal Suprem salvadorenc.
Una mesura que limita els drets constitucionals més bàsics i que des de la seva promulgació ha estat assenyalada per anar dirigida també cap a l'oposició política, o les organitzacions i col·lectius que qüestiona al Govern. «Correm el risc que ens assenyalin com a persones perilloses a la pàtria», explica aquest activista.
L'estat d'excepció, afirma, s'ha dirigit especialment amb les dones trans, que ja venien patit la falta de lleis que les protegís, a les quals les forces de seguretat detenen, humilien i priven en molts casos de la seva única font d'ingressos, una prostitució a la qual es veuen forçades per falta d'oportunitats.
El desmantellament
Res més arribar al Palau Presidencial, Bukele va ficar en un calaix totes les propostes que havia presentat la societat civil en favor dels drets LGTBI, va tancar diverses oficines, com la Secretaria d'Inclusió Social, va arxivar lleis d'igualtat i d'identitat de gènere, gràcies a la seva majoria en el Congrés, o va acomiadar a 300 funcionaris de Cultura per «promoure agendes» contràries al Govern.
Va començar així una «invisibilització» que va colpejar especialment al col·lectiu trans. En 2024, les autoritats sanitàries van retirar d'un formulari oficial preguntes específiques sobre identitat sexual i de gènere en les clíniques especialitzades per a població LGTBI i per a mostra, les dones trans van passar a ser denominades «homes de risc».
Una invisibilització imposada per unes autoritats que contrasta amb l'alt grau de seguiment que exerceixen sobre aquestes organitzacions. «Estam hipervigilants, això ens crea una por terrible (...) por imminent a detencions arbitràries (...) hi ha una quantitat immensa de persones assassinades en les presons d'El Salvador que no surt a la llum», relata el defensor de Drets Humans.
«Resistir és el que ens toca, no podem fer res», diu resignat. «No tenim a qui acudir, ni els organismes internacionals està fent res, ni tan sols l'ONU», que «simplement s'ha quedat com a mer espectador enfront de tot el que està passant (...) crec que podrien fer més», lamenta.