La Cort Internacional de Justícia (CIJ) farà pública aquest dimecres la seva posició sobre les «obligacions» d'Israel en relació amb la tasca de les agències de Nacions Unides i d'altres organitzacions humanitàries als Territoris Palestins Ocupats, fruit d'una opinió consultiva sol·licitada des de l'Assemblea General de l'ONU i que entronca amb la crisi.
La CIJ, situada a l'Haia i pilar judicial de les Nacions Unides, es pronunciarà arran d'una resolució aprovada el desembre del 2024 per l'Assemblea General amb 137 vots a favor, dotze en contra -entre ells els d'Israel i els Estats Units- i 22 abstencions.
En ella, l'òrgan en què estan representats tots els Estats membre de l'ONU va acordar demanar a la CIJ «quines són les obligacions d'Israel, com a potència ocupant i com a membre de les Nacions Unides», en relació amb la presència d'organitzacions d'ajuda i amb vista a facilitar l'ajuda que la població palestina necessita «urgentment» per a la seva «supervivència».
A més, assenyalava el potencial abast d'aquestes obligacions a l'hora de «donar suport al dret de la població palestina a l'autodeterminació», un horitzó que el Govern de Benjamin Netanyahu ja ha deixat clar que no preveu en rebutjar en reiterades ocasions l'horitzó de «la solució de dos Estats».
No és la primera vegada que la CIJ es pronuncia sobre aquest tema, ja que el 2024 ja va determinar en una altra consulta que Israel estava violant de manera sistemàtica el Dret Internacional amb les seves aspiracions d'annexió i el control exercit sobre territoris palestins, llastrant entre altres qüestions el dret a l'autodeterminació del que renega Netanyahu.