L'1 de gener de 1986 Espanya ingressava a la Comunitat Econòmica Europea, l’artefacte economicopolític que va acabar esdevenint la Unió Europea.
A continuació repassam en deu dades el que han donat de si aquestes quatre dècades des de l'adhesió a la UE:
Cinc presidències del Consell de la UE.
Espanya ha presidit en cinc ocasions el Consell de la UE que, de manera rotatòria, cada sis mesos, van ocupant els diferents estats membre. La primera vegada que això va ocórrer va ser en el primer semestre de 1989 i l'última en el segon semestre de 2023. Entremig, l’Estat espanyol va ostentar la presidència de torn en el segon semestre de 1995, en el primer trimestre de 2002 i en el primer semestre de 2010.
Nou comissaris.
Des del seu ingrés a la UE, Espanya ha aportat un total de nou noms a les diferents comissions que s'han anat succeint des de llavors. Inicialment, quan els estats membre eren menys que els 27 actuals, cada país aportava dos noms, però des de 2004, quan es va produir la ‘gran ampliació’, la xifra va quedar reduïda a un.
Els primers a ostentar el lloc varen ser Abel Matutes i Manuel Marín, que varen entrar a formar part de la comissió de Jacques Delors en 1986 i es mantindrien en els seus càrrecs fins a 1994, en el cas del segon arribant a ser vicepresident d'aquesta.
Marín seguiria com a comissari amb l'arribada de Jacques Santer a la presidència de la Comissió en 1995 i es va convertir en president de la mateixa de manera temporal quan aquest va dimitir en 1999 fins que Romano Prodi va prendre les regnes. A més, en aquest període també va exercir de comissari Marcelino Oreja.
En la comissió Prodi (1999-2004) els representants d'Espanya varen ser Loyola de Palacio i Pedro Solbes, si bé aquest va deixar el càrrec a l'abril de 2004, la qual cosa va suposar l'arribada de Joaquín Almunia, qui continuaria durant els dos mandats com a president de José Manuel Durao Barroso fins a 2014, ocupant en el segon d'ells la vicepresidència i encarregant-se de Competència.
A continuació, va arribar a Brussel·les Miguel Arias Cañete per a formar part de la comissió de Jean Claude Juncker fins a 2019, quan, ja amb Ursula Von der Leyen al capdavant, va agafar el testimoni Josep Borrell, qui va ser nomenat vicepresident i màxim responsable de política exterior. En l'actualitat, és Teresa Ribera la representant espanyola, ostentant la vicepresidència i la cartera de Transició Neta.
60 eurodiputats.
El nombre de representants espanyols en el Parlament Europeu ha anat evolucionant amb el pas dels anys, al mateix temps que l'ha anat fent el nombre d'escons amb les diferents ampliacions. Així, quan l’Estat espanyol va entrar a la UE li van ser adjudicats 61 eurodiputats, que van passar a 64 en la legislatura de 1999-2004.
Amb l'ampliació de 2004, es varen reduir a 54, que es varen mantenir sense canvis fins a 2019, en què van augmentar a 59 per la sortida del Regne Unit de la UE. En l'actual legislatura, Espanya compta amb 61 eurodiputats en virtut del nou repartiment com a resultat del Brexit.
Tres presidents de l'Eurocambra.
En aquests 40 anys han estat tres els espanyols que han ocupat la Presidència del Parlament Europeu. El primer a fer-ho va ser el socialista Enrique Barón Crespo entre 1989 i 1992. Després d'ell, va ser el torn del ‘popular’ José María Gil-Robles, entre 1997 i 1999, mentre que l'últim va ser el socialista Josep Borrell, entre 2004 i 2007.
Més de 150.000 milions d'euros en fons de cohesió.
En aquests 40 anys, Espanya ha rebut més de 150.000 milions d'euros de fons de cohesió, és a dir, les ajudes que facilita la UE per a reduir les disparitats econòmiques i territorials dels estats membre.
Això s'ha traduït, entre altres coses, en la construcció d'infraestructures públiques –com els 6.700 milions rebuts des de 2007 per a infraestructures ferroviàries d'alta velocitat–, els més de 7 milions de llars que han obtingut accés a banda ampla o les prop de 150.000 empreses que s'han beneficiat d'aquests fons.
Més de 35.000 milions del Fons Social Europeu.
Aquest fons és el principal instrument amb el qual la UE dona suport a la creació d'ocupació, ajuda a les persones a aconseguir millors llocs de treball i garanteix oportunitats laborals més justes per a tota la ciutadania de la UE. Els fons rebuts per Espanya han arribat a més de 32 milions de persones en aquest període, segons dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal.
El PIB s'ha duplicat.
El progrés econòmic constant que ha suposat per a Espanya la seva entrada a la UE, amb l'accés al mercat únic i des de 2002 a l'euro, ha permès que el PIB s'hi hagi més que duplicat en aquests 40 anys.
L'ocupació també s'ha duplicat.
L'adhesió va portar amb si noves possibilitats d'ocupació, la qual cosa ha provocat que l'ocupació total hagi passat de 10,8 milions de llocs de treball que hi havia en 1986 a 21,1 milions en 2024.
Increment de les exportacions.
Els acords comercials i d'accés preferencial que la UE manté amb gairebé 80 països –als quals pròximament podria sumar-se el Mercosur– han possibilitat l'increment de les exportacions de béns d'Espanya. Així, han passat 12.600 milions d'euros en 1986 (4,9% del PIB) a 141.500 milions d'euros en 2024 (8,9% del PIB).
Més de 200.000 estudiants Erasmus.
Més de 200.000 estudiants espanyols han tengut l'oportunitat de cursar els seus estudis en altres estats membre de la UE gràcies al programa Erasmus, creat en 1987 i impulsat pel llavors comissari Manuel Marín.