L’any 2026 comença de manera esfereïdora: un nou atac imperialista dels EUA amenaça tota l’Amèrica Llatina. El president del país, Donald Trump, ha estat qui ha informat de la incursió militar que ha permès la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, a Caracas, i qui ha anunciat aquest dissabte que els Estats Units «es faran càrrec» del govern de la nació petroliera.
«Ja hem arribat, però ens quedarem fins que es produeixi la transició adequada. Així que ens quedarem, ens farem càrrec, en essència, perquè la transició sigui possible», ha explicat Trump en roda de premsa des de la seva mansió de Mar-a-Lago, a Florida. Trump ha descrit un futur per a Veneçuela en el qual les «enormes companyies petrolieres dels Estats Units, les més grans del món» es gastaran «milers de milions de dòlars, arreglaran la infraestructura que està molt danyada, la infraestructura petroliera, i començaran a guanyar diners per al país».
No obstant això, les institucions veneçolanes controlades pel 'chavisme' que va ajudar Maduro a aconseguir el poder, continuen en funcionament i la que seria el seu 'número dos' a nivell polític, la vicepresidenta Delcy Rodríguez, ha exigit una «prova de vida» als Estats Units que confirmi el benestar del matrimoni. Així mateix, Caracas ha sol·licitat formalment la convocatòria d'una sessió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU per a abordar l'«agressió criminal» dels Estats Units. Veneçuela denuncia «un conjunt d'atacs armats brutals» dels Estats Units contra instal·lacions civils i militars a Caracas i altres ciutats de Miranda, Aragua i La Guaira. «Tropes especials estatunidenques estan executant atacs en diversos punts del territori nacional amb helicòpters i avions», ha assegurat.
L'atac estatunidenc «mostra el seu veritable rostre: es tracta d'una guerra colonial per a destruir la nostra forma republicana de govern, lliurement decidida pel nostre poble i imposar un govern titella que permeti el saqueig dels nostres recursos naturals, entre ells la reserva més gran de petroli del món».
Atacs sobre Caracas
La incursió militar estatunidenca ha estat realitzada en dues onades d'helicòpters de les forces especials, una primera que ha atacat les defenses antiaèries veneçolanes i la segona, la força d'extracció que va ser la que realment va capturar i va treure a Maduro de Caracas. Durant la denominada Operació Resolució Absoluta un dels helicòpters militars va ser alcançat per foc veneçolà, però va poder tornar a la base. En total ha estat una operació en la qual van participar 150 aparells de l'aviació estatunidenca i que es va resoldre en dues hores i 20 minuts, entre les 2.00 i les 4.29 hores.
Maduro es troba ja a Nova York, on està acusat de «participar, perpetuar i protegir una cultura de corrupció en la qual les poderoses elits veneçolanes s'enriqueixen a través del narcotràfic i la protecció dels seus socis narcotraficants», segons el plec de càrrecs publicat pel Departament de Justícia dels Estats Units.
La imputació que inclou també a la dona de Maduro, la primera dama Cilia Flores, així com al ministre de l'Interior de Veneçuela, Diosdado Cabello, i al fill únic de Maduro, Nicolás Maduro Guerra, vincula al president de Veneçuela amb càrtels del narcotràfic i «violents grups narcoterroristes» que «es nodrien dels guanys de la cocaïna».
«Aquestes organitzacions narcoterroristes no sols treballaven directament amb alts funcionaris veneçolans i els enviaven guanys, sinó que també proporcionaven cobertura policial i suport logístic per al transport de cocaïna a través de Veneçuela, sabent que els seus socis narcotraficants la transportarien cap als Estats Units», assenyala el plec, publicat per la fiscal general dels EUA, Pam Bondi, en el seu compte de X.
A més, els EUA acusen Maduro, com a ministre d'Exteriors entre 2006 i 2008, de vendre «passaports diplomàtics veneçolans a narcotraficants per a facilitar el trasllat el producte de la droga de Mèxic a Veneçuela sota cobertura diplomàtica».
Celebracions de l’oposició
La líder de l'oposició veneçolana i Premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, ha celebrat la notícia de la captura de Maduro i ha assegurat que ha arribat «l'hora de la llibertat». Així, ha reclamat a l'Exèrcit veneçolà que reconegui a Edmundo González com a president del país. Machado s'ha compromès a «posar ordre, alliberar els presos polítics i construir un país excepcional», en el que ha descrit com el començament d'un procés de transició. «Edmundo González Urrutia (...) ha d'assumir immediatament el seu mandat constitucional i ser reconegut com a Comandant en Cap de la Força Armada Nacional per tots els oficials i soldats que la integren», ha indicat.
No obstant això, Trump ha expressat seriosos dubtes sobre Machado, Premi Nobel de la Pau, perquè considera que no compta amb el suport suficient entre la població. «Crec que seria molt difícil per a ella ser líder si no compta amb el suport ni el respecte del país. És una dona molt agradable, però no compta amb el respecte del país», ha indicat en roda de premsa.
Trump, en termes generals, ha defensat la seva acció a Veneçuela com un nou exemple de la seva política exterior per al continent. «El domini americà en l'hemisferi occidental mai tornarà a posar-se en dubte», ha indicat el president.
Divisió internacional
La majoria dels aliats dels Estats Units, incloses les principals potències europees, han guardat silenci sobre la incursió militar estatunidenca o directament han recordat l'historial d'atacs als drets humans de Maduro. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha indicat que està seguint «molt de prop» la situació a Veneçuela i declarat que la UE «està de part del poble de Veneçuela i recolzarà una transició pacífica i democràtica». No obstant això «qualsevol solució» sobre aquest tema «haurà de respectar el dret internacional i la Carta de Nacions Unides».
França, per part seva, ha criticat l'atac per suposar una violació del dret internacional, però ha acusat Maduro d’«arrabassar-li el poder al poble veneçolà» i «privar-lo de les seves llibertats fonamentals». «Maduro ha violat greument la seva dignitat i el seu dret a l'autodeterminació», ha denunciat abans de reivindicar la labor «constant» de França per a «defensar la sobirania del poble veneçolà, la veu del qual ha de prevaler».
Aliats regionals i afins a Trump de la regió d'Amèrica Llatina han recolzat l'operació militar estatunidenca contra Maduro amb veus com les del president argentí, Javier Milei, o el president de l'Equador, Daniel Noboa. En la mateixa línia s'han pronunciat països com Israel.
Per contra, la mexicana Claudia Sheinbaum, el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, el cubà Miguel Díaz-Canel o el guatemalenc Bernardo Arévalo han condemnat l'atac. A nivell internacional, Rússia o la Xina han expressat el seu rebuig. Sigui com vulgui, dBalears demana als seus lectors si consideren que amb aquest atac militar dels EUA contra Veneçuela s’obre una nova era bèlica i imperialista al món. Tot seguit ja podeu votar a l’enquesta d’aquesta setmana.
