Clara majoria. El 93,85% dels nostres lectors consideren que Grenlàndia ha de plantar cara davant l’imperialisme de Trump, ja que «han de defensar la sobirania i el seu dret d’autodeterminació». Per contra, només el 6,15% considera que l’illa àrtica «ha de cedir davant les exigències de ‘seguretat’ dels EUA».
Ben clar i ben fort. Milers de persones es van manifestar fa quinze dies a les principals ciutats de Dinamarca i a Grenlàndia per a protestar per les pressions del president dels Estats Units, Donald Trump, per a aconseguir l'annexió de l’illa àrtica. «Els grenlandesos primer» o «Grenlàndia per als grenlandesos» són alguns dels lemes que es van poder llegir en les pancartes de la concentració de Nuuk, capital de l’illa àrtica.
En la manifestació hi van participar el primer ministre de Grenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, qui va prendre el megàfon per a dirigir-se als assistents: «Nosaltres decidim el nostre futur», subratllà envoltat per banderes grenlandeses. Els assistents van conèixer durant la concentració l'anunci d'aranzels de Trump a Dinamarca i a altres set països europeus aliats i han denunciat el «xantatge» del mandatari estatunidenc. «És injust un xantatge per Grenlàndia», afirmà un dels assistents en declaracions a la cadena DR. Finalment, l’amenaça dels aranzels no es va complir.
«És com un nin al qual no li deixen tenir un caramel», afirmà el president del partit polític grenlandès Atassut, AqqaluJerimiassen. «Volem ser el seu aliat. Els Estats Units continua sent el nostre amic. És sols que han elegit el president equivocat», afegí. Atassut té dos dels 31 escons que conformen el Parlament de Grenlàndia.
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, es va declarar «commoguda» per la mobilització social generada. «És commovedor veure el gran suport que tenen Grenlàndia i el poble grenlandès», publicà en xarxes socials. «Avui molta gent ha optat per dedicar el dissabte a sumar-se a les manifestacions en suport a Grenlàndia. Les banderes grenlandesa i danesa juntes. És meravellós veure-ho. La nostra història comuna té tants capítols. Les fotografies d'avui són una potent mostra de comunitat», argumentà.
Sigui com vulgui, com es desprèn de les respostes dels lectors de dBalears una àmplia majoria social es mostra contrària a l’imperialisme i el neocolonialisme de Trump, que no dubta a amenaçar els països aliats per aconseguir els seus fins: control de territori i control de recursos naturals.