Una sentència, emesa pel contenciós número 2 de Girona, obligava l'Ajuntament a posar «l'efígie o el retrat» de Felip VI en un lloc «preferent» del saló de plens. I no només això, perquè el jutjat també va resoldre que a dins del consistori també hi havia d'haver la bandera d'Espanya, tot i precisar que no hi havia «necessitat» de penjar-la al saló de plens.
El jutjat donava un termini de dos mesos a l'Ajuntament de Girona per complir la resolució, que començava a córrer a partir del moment en què el consistori rebés la notificació de la sentència. Un termini que, precisament, expirava aquest dilluns 15 de setembre.
Hores abans del ple, de fet, a la plaça del Vi hi ha aparegut una pancarta amb la imatge de Felip VI penjada cap per avall d'una de les balconades. L'han posada els col·lectius antimonàrquics, que també han convocat una concentració a les portes del consistori.
A dins, també s’ha penjat una imatge del Borbó, però amb una peculiaritat: el retrat és un mosaic de fotografies de l'1 d'Octubre que han cedit diversos fotògrafs de la ciutat.
És la fórmula que ha adoptat l'Ajuntament després d'haver renunciat a recórrer a la justícia espanyola la sentència que els obligava a penjar la imatge del monarca, arran d'un contenciós interposat per Vox.
A més, el retrat de Felip VI s'acompanya d'un plafó, on s'explica que la imatge del monarca espanyol s'ha penjat per «imperatiu legal». El text també recorda que, en aquell discurs del 3 d'octubre del 2017, el rei «en cap moment va condemnar la violència exercida per l'Estat durant el referèndum» i que, a finals d'aquell mes, el ple de Girona el va declarar persona non grata a la ciutat.
«Acatem passant a l'atac», ha subratllat l'alcalde, Lluc Salellas, que ha explicat que han optat per aquesta fórmula imaginativa per reivindicar el referèndum del 2017 tot i la «imposició» que els ha vengut per part de l'extrema dreta i la justícia espanyola.
Salellas diu que d'aquesta manera es remarca «el rebuig a la monarquia borbònica», la «voluntat d'independència» i que Girona és una ciutat «republicana».
En paral·lel, el consistori ha dedicat l'espai que dona accés al saló de plens a les regidores de la segona república, i el ple ha aprovat una moció en defensa del dret a decidir de Catalunya i contra la «imposició dels símbols monàrquics».
