Sis universitats americanes acullen càtedres d’estudis catalans aquesta tardor

La llengua catalana travessa fronteres. Sis universitats americanes acullen càtedres d’estudis catalans aquesta tardor. Tota una fita que permet comprovar l’impuls del català a l’altra banda de l’Atlàntic. La primera a iniciar activitats aquest mes de setembre ha estat la Càtedra Josep Pla a la Universitat Stanford, que té com a professor visitant Oriol Ponsatí-Murlà, de la Universitat de Girona. Sota el títol Saved in Translation: An Intellectual Topography of the Mediterranean, from Classical Antiquity to Nowadays, aquest curs explora, al llarg de 10 setmanes, el paper de la Mediterrània com a espai de trobada i intercanvi cultural, des de l’antiguitat clàssica fins avui. Tal com han explicat des de l’Institut Ramon Llull, el curs «posa l’accent en el paper central de la traducció —del grec a l’àrab, de l’àrab al llatí, del grec i el llatí a les llengües romàniques— en la configuració del que entenem per ‘cultura occidental’». L’objectiu és traçar «una topografia cultural que mostri com aquests diàlegs i traduccions han modelat idees fonamentals de la tradició occidental i han contribuït a la seva difusió arreu del món».

Al setembre també arrenca la primera edició de la càtedra itinerant de la NACS que tindrà lloc a la Universitat de Massachusetts-Amherst del 29 de setembre al 3 d’octubre. A càrrec de la professora H. Rosi Song, combinarà recerca acadèmica, divulgació i experiència gastronòmica. Song presentarà el projecte RELISH (Reframing European Gastronomy Legacy through Innovation, Sustainability and Heritage), que replanteja les receptes com a eines educatives vinculades a la identitat cultural, la sostenibilitat i el canvi climàtic, en un acte obert al públic amb col·laboració dels serveis de restauració del campus. A més, impartirà una sessió al curs Spanish/Catalan 330, Food and Famine in Spanish Literature i pronunciarà una conferència al Five Colleges Consortium sobre gastronomia i identitat nacional catalana. La seva estada inclourà també trobades amb estudiants de postgrau d’estudis catalans.

A finals de setembre Jaume Subirana (UPF) participarà com a professor convidat a la Càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago, impartint el curs Literary Polysystems in Spain: Literature, Language, and Place, en què explorarà el patrimoni divers i ric de la península Ibèrica, que ha persistit al llarg de la història malgrat «les forces homogeneïtzadores de la globalització». «La coexistència de llengües i literatures diferents ofereix un laboratori extraordinari per a la recerca cultural, i allò que alguns entenen com a reptes, peculiaritats o simples curiositats són, de fet, comunitats culturals vibrants i pròsperes», han destacat des de l’Institut. Així, s’abordarà el sorgiment i creixement de tradicions literàries en asturià, èuscar i gallec, amb l’objectiu de reflexionar sobre el concepte de «tradició» en la creació literària contemporània a partir de l’estudi de tres obres fonamentals de la literatura catalana: Mirall trencat, El quadern gris i Estremida memòria.

Del 6 al 10 d’octubre, la Càtedra Mercè Rodoreda del Graduate Center de la City University of New York acollirà Eva Codó (UAB) en un seminari on s’examinaran les polítiques lingüístiques a Catalunya la darrera dècada. De la mateixa manera, la professora Míriam Cabré (Universitat de Girona) ha estat convidada a la Universitat de Califòrnia-Berkeley per fer una estada docent entre el 27 d’octubre i el 19 de novembre de 2025. Cabré participarà en el seminari Culture and Power in Medieval Iberia: The Catalan Troubadours. Així mateix, participarà en algunes sessions amb els estudiants de les classes de català que imparteix la professora Ana-Belén Redondo.

Finalment, Marta Anton, professora associada a la UPF, impartirà un seminari sobre Picasso y Cuba: (re)interpretaciones decoloniales en el arte y la literatura, a la Càtedra de Cultura Catalana de la Universitat de l’Havana. L’objectiu del seminari és analitzar «les ressonàncies artístiques sobre Picasso en les arts plàstiques i la literatura cubana present a l’obra de destacats pintors i escriptors cubans dels segles XX i XXI».

A banda d’ampliar l’intercanvi acadèmic en l’àmbit dels estudis catalans amb els principals centres universitaris de prestigi a escala internacional, aquestes activitats s’alineen «de manera clara» amb els eixos estratègics de l’Institut Ramon Llull per «donar suport a creadors, acadèmics i intel·lectuals perquè participin i influeixin en els debats sobre els grans reptes contemporanis i en les tendències emergents des de mirades pròpies, plurals i crítiques».