Josep Guia, matemàtic, filòleg i històric independentista ha parlat al programa matinal d’Ona Mediterrània, ‘Bon Dia i Bona Vida’, conduït per Tomeu Martí.
S’han complert 40 anys de la publicació d’un llibre que va despertar un apassionat debat en el si del catalanisme i de l’independentisme. És molt senzill, digueu-li Catalunya, de Josep Guia va ser publicat per l’editorial El Llamp l’any 1985, és un text punyent i polèmic, clau en la formació del jovent independentista dels 80.
Guia exposa la seva tesi: la reconstrucció nacional de la nació catalana completa s’ha de fer del centre a la perifèria: del nucli amb més potencial català (Barcelona, Principat) cap a les zones amb més penetració espanyolista (País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord).
Guia es declara deixeble de Joan Fuster: «el concepte de Països Catalans és tàctic, però les pàtries solen tenir nom en singular i femení». «Defensem que el nom global de la nació hauria de ser Catalunya».
Relata com va explicar aquesta tesi a Fuster abans de publicar-la i com aquest el va encoratjar amb un «provem-ho, Pep». Altres intel·lectuals com Joan Triadú, Pere Calders, Espinàs, etc., el varen rebre positivament. Dins l’independentisme hi hagué debat però «una acceptació majoritària».
L’’espanyolada’, en canvi, hi va reaccionar amb temor, veient com una amenaça la idea d’una Catalunya que inclou Illes i País Valencià.
Durant la conversa, Guia també ha repassat la proposta històrica del front patriòtic / front d’alliberament nacional, avui traduïda en el que s’anomena «transversalitat del moviment».
Sobre l’estratègia actual, Guia considera que «l’objectiu immediat és la República Catalana sobre el territori de l’actual autonomia catalana» i després, «treball per sumar Illes, País Valencià i Catalunya Nord, sabent que potser no s’hi incorporaran totes les parts alhora».
Guia veu l’independentisme sociològic com a majoritari i irreversible al Principat, encara que sovint no es tradueixi plenament en vots.
1 d’Octubre i crítica als dirigents
Josep Guia recorda l’1-O amb il·lusió i destaca que hi va haver una gran presència de valencians i mallorquins. «El referèndum és plenament vàlid: més de dos milions de vots i victòria de la independència» i afegeix, però que «els dirigents no van estar a l’alçada del poble.»
L’intel·lectual valencià defensa la necessitat de nous lideratges joves (gent de 30–40 anys) i que determinats dirigents que han fallat facin «un pas al costat».
Sobre la seva experiència al Consell de la República, destaca que ell (País Valencià) i Jaume Sastre (Mallorca) foren a l’Assemblea de Representants del Consell de la República. per impulsar-hi una visió nacional completa, amb consells locals iguals a tot el territori, sense catalans de primera (Principat) i de segona (Illes, País Valencià) i denuncia alguns dirigents del Consell eren hostils als Països Catalans.
Finalment, ressalta les mobilitzacions al País Valencià (contra la nefasta gestió de la gota freda, per la llengua a l’escola) i a les Illes (contra Bauzá) com a proves de vitalitat nacional i recorda l’enquesta al País Valencià on la llengua base de l’escola guanya l’opció pel català fins i tot en algunes comarques castellanoparlants.
