Un 85% de les pel·lícules que s'han estrenat en català durant el 2025 no s'han pogut veure als cinemes de les Illes Balears, el País Valencià i Andorra. És una de les principals conclusions d'un informe sobre l'exhibició de cinema en català que ha elaborat la Plataforma per la Llengua a partir de les dades del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i de la informació facilitada per distribuïdores i sales de cinema.
Entre el 3 de gener i el 25 de desembre de 2025 es varen estrenar un total de 114 pel·lícules i documentals en versió original, doblada o subtitulada al català dins del circuit comercial. Totes aquestes estrenes varen arribar a Catalunya, però només 20 es varen projectar al País Valencià (17,5 %), 17 a Andorra (14,9 %) i 16 a les Illes Balears (14 %). Només dues pel·lícules -Wolfgang i Mar i cel- es varen poder veure als cinemes dels quatre territoris, i no sempre de manera simultània.
L'informe posa de manifest una distribució molt desigual del cinema en català i una oferta extremament limitada fora de Catalunya, sovint reduïda a una o dues sales i amb poques sessions. En el cas del País Valencià, cap pel·lícula doblada al català s'hauria estrenat a més d'un cinema, i la majoria de les projeccions s'han concentrat als Multicinemes Sucre de Vila-real. A les Illes Balears, gairebé totes les estrenes s'han pogut veure només a Palma, principalment a CineCiutat, amb una presència testimonial a la resta d'illes. A Andorra, en canvi, les còpies doblades al català han estat les majoritàries, fet que ha permès que s'hi poguessin veure alguns dels títols més taquillers de l'any.
La publicació també evidencia que la presència del cinema en català fora de Catalunya es basa, majoritàriament, en versions originals en català, mentre que el doblatge hi té una presència molt minoritària. Al País Valencià, de les 20 pel·lícules estrenades en català, 12 ho varen fer en versió original i només 8 amb doblatge, cap de les quals es va projectar a més d'un cinema. A les Illes Balears, 10 de les 16 estrenes varen ser en versió original, i la majoria es varen concentrar a CineCiutat. Aquestes dades confirmen que el doblatge en català -clau per a garantir l'accessibilitat a un públic ampli- pràcticament no arriba als cinemes d'aquests territoris.
Incompliment de la Llei del cinema de Catalunya
La Plataforma per la Llengua recorda que, tot i l'existència de la Llei del cinema de Catalunya, que estableix quotes mínimes de cinema en català, la normativa s'incompleix de manera sistemàtica des de fa més de quinze anys. La manca de desplegament reglamentari i de sancions ha impedit revertir la situació de precarietat del català a les sales. A la resta de territoris, l'absència total de regulació deixa el cinema en català a mercè de la voluntat de distribuïdores i exhibidors.
L'informe també constata que, fins i tot quan les pel·lícules arriben doblades o subtitulades al català, les sales programen molt poques sessions, sovint en horaris de baixa afluència, durant pocs dies i fora de les sales amb millor qualitat tècnica. A més, aquestes versions pràcticament no es promocionen, fet que dificulta que el públic en tingui coneixement i consolidi l'hàbit d'anar al cinema en català.
No falta públic, falta oferta
Per a la Plataforma per la Llengua, el problema no és la falta de públic, sinó la falta d'oferta. L'entitat recorda els èxits recents de pel·lícules rodades en català com Alcarràs, Casa en flames, El 47 o Wolfgang, i reclama a les administracions que augmentin les ajudes al doblatge i a la subtitulació en català, que condicionin els ajuts a una promoció efectiva de les versions en català i que facin complir la legislació vigent. També proposa mesures per a incentivar les sales, com incrementar progressivament les subvencions a mesura que les pel·lícules es mantenen en cartellera o instaurar un Dia del Cinema en català amb preus reduïts.
Per a l'entitat, anar al cinema en català ha de ser una opció normalitzada i accessible, no un acte d'activisme. «Si no s'amplia l'oferta des del primer dia, amb més sessions, millors horaris i més difusió, el cercle viciós continuarà condemnant el català a una presència residual a les sales», assenyalen.