La nova gira LUX de l’artista catalana Rosalía ha començat amb polèmica: ja en els concerts a Madrid, i després a Barcelona, la promotora Live Nation no ha acreditat a cap fotoperiodista durant els diferents concerts. La promotora no ha donat una versió o arguments sobre aquest vet, i el que comunicà als fotoperiodistes és que la mateixa promotora enviaria les fotografies que realitzarien des del seu equip. En canvi, sí que han estat acreditats els redactors culturals per a escriure les seves cròniques dels concerts.
Per aquest motiu, hi ha hagut una polèmica en com tractar aquest vet en els diferents mitjans de comunicació. La majoria han redactat les seves cròniques i han usat les fotografies de la promotora, d’altres han decidit no posar fotografies o han publicat les fotografies fetes pels mòbils dels redactors sense la qualitat i professionalitat necessària per a un mitjà de comunicació.
Finalment, a partir d’aquesta situació s’ha fet un requeriment a l’Ajuntament de Barcelona per tal de garantir els drets fonamentals. El fotògraf Jordi Borràs està al capdavant d’aquesta iniciativa.
- Primer de tot, entenc que tu vas anar a un concert d'aquests dies de la Rosalía i vas viure l'experiència en primera persona. Com va ser, això?
Quan tu vols anar a un concert d'aquestes característiques hi ha un procés d'acreditació previ a través de la promotora, que en aquest cas és Live Nation. Llavors, tu fas la petició per acreditar-te, normalment alguns dies abans del concert et diuen si t'acrediten i quines condicions posen. Llavors, nosaltres a través del mitjà que m'enviava a cobrir-ho vam fer la petició i la nit del divendres passat ens van enviar un correu a tots els fotògrafs acreditats dient que no hi hauria acreditacions de fotògrafs en cap dels shows de Rosalía a Barcelona i que ells servirien les fotografies als mitjans de comunicació. El procés va ser aquest.
- Mai m’ha passat res similar en les meves acreditacions, tot i que jo som prensa escrita. Per què abans amb fotògrafs no hi havia cap mena de problema i pareix que allà sí?
Clarament no hi havia cap mena de problema. Sí que d'uns anys cap aquí, especialment per influència de grans bandes internacionals, que suposo que als països d’on venen funcionen d'aquesta manera, van començar a aparèixer restriccions d'aquest tipus o clàusules absolutament abusives, com la cessió dels drets d'autor de les fotos cap a l'artista, l'obligació per contracte de revisar les fotos abans de publicar-les, és a dir, una sèrie d'elements que aquí malauradament cada cop s'estan posant més de moda. També va haver-hi un moment que cada cop deixaven entrar menys càmeres de vídeo. Ara, cada cop hi ha més problemes, vídeo ja molts cops no deixen, foto de tant en tant tampoc, i els pròxims sereu vosaltres, no et preocupis.
- Sí, segurament... quin és el motiu oficial que us donen?
A nosaltres no ens han donat cap motiu. De fet, normalment el motiu és molt senzill, que és que l'artista vol donar només un punt de vista, que és el seu. De fet, amb Rosalía ja hi va haver problemes quan va fer el concert per Palestina a Barcelona perquè, quan va aparèixer ella, membres del seu equip i de seguretat van córrer cap als fotògrafs per apartar-los tots, arreconar-los i impedir-los de molt males maneres que fessin fotos a Rosalía, coaccionant-los.
Per tant, aquí hi ha una voluntat explícita de l'artista i del seu equip d'evitar la difusió d'imatges que no passin pel seu control. També et diré que l'últim cop que Rosalía va ser al Primavera Sound, ja fa un parell d'anys, ens volíem colar una clàusula de revisió de les fotos a condició que ens acreditessin.
- Per què ha saltat ara tot això?
Doncs perquè és un cúmul de despropòsits i s'ha de dir que, per desgràcia, malauradament, la Rosalía és la primera artista catalana i jo diria que de l'Estat espanyol també, com a mínim a Barcelona, que fa això. I aquí hi ha hagut molta inquietud que no creï un precedent amb altres bandes d'aquí.
La nostra feina no són aquestes fotos que fa la promotora. Diuen que aquesta pràctica no va en contra del dret a la informació perquè els mitjans tiraran les fotos igual, que són les que repartirà la promotora. Això és mentida. És una mentida flagrant, perquè les fotos que reparteix la promotora no són un exercici fotoperiodístic, són unes imatges de caire promocional, són unes imatges de caire publicitari, perquè és el punt de vista de l'afectat, en aquest cas, Rosalía. És com si a tu et diguessin la crònica que has de publicar. Aquí hi ha, evidentment, una vulneració del dret a la informació i de la llibertat de premsa flagrant.
Malgrat que alguna gent digui, a partir del fanatisme d'aquest artista, com de qualsevol altre, que de forma obtusa no veu que passi res, clar que passa. No és Rosalía, Rosalía és l'anècdota, en aquest sentit. Ens trobem a rodes de premsa sense preguntes. És a dir, és una foto promocional, no és el lliure exercici del fotoperiodisme.
- A més, una cosa habitual que m'he trobat és deixar fer les fotos a les tres primeres cançons o a les cinc primeres cançons. Això és una pràctica bastant habitual...
Sí, això és la pràctica habitual. A la nit, tapat, hi ha llocs, hi ha pavellons, hi ha escenaris que és comprensible perquè la posició dels fotògrafs, que normalment està al fossat, pot molestar la part del públic, fins i tot pot incomodar l'artista. Si és un escenari molt baix i hi ha molts fotògrafs, l'artista es pot sentir una mica violentat amb deu càmeres a sota i no hi ajudem. No hi ha un escenari gaire alt i llavors el problema ha de ser la molèstia del públic. Normalment, com la majoria de concerts, la majoria, el 99%, a les tres cançons. Hi ha artistes que et deixen fer una cançó.
- Clar. Algun argumentari que hi trobàvem a les xarxes deia que no es vol mostrar algunes sorpreses però això es podria resoldre amb deixar fer les fotos a les primeres cançons...
De fet, jo a Rosalía l'he fotografiada al Palau Sant Jordi. El mateix escenari que figura que ens diuen que no la podem fotografiar, nosaltres l'havíem fotografiat fa tres o quatre anys. I diria que és una artista amb una feina a l'altura de molts pocs altres artistes, amb una capacitat de control sobre l'escenari tremenda, unes coreografies... Vull dir que no ha de tenir cap problema. I el que hi ha és una voluntat de control absolut del seu relat. Però és compatible l'art i el lliure exercici del fotoperiodisme? Si no ho és, vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona.
- Això li fa més mal, en última instància, a ella.
A nosaltres no és el primer cop que ens ho fan. Estem acostumats que ens fotin pals a les rodes i continuem per fer la nostra feina. Ja es digui Rosalía o es digui Mossos d'Esquadra, quan fan bloquejos humans dins el lliure exercici del nostre ofici...
El nostre ofici és una cursa d'obstacles diària. El que no estem disposats a tolerar és una regressió engegada i evident, que això la ciutadania ha d'entendre que s'acabarà facturant a tothom. No a nosaltres. El fet que la Rosalía no ens permeti o ens posi traves per anar al seu acte marca un precedent pel que fa al respecte de la llibertat de premsa i la llibertat d'informació. Perquè ahir va ser la Rosalía, demà serà el polític de torn i demà passat serà el govern. I arribarà el moment que haurem normalitzat que les fotos, les notícies que llegim i les imatges que rebem siguin única i exclusivament des del punt de vista de la persona interessada. I això no és periodisme, això és propaganda.
- Totalment d'acord. Una cosa és que el Palau Sant Jordi, on es fan aquests concerts, tampoc és un lloc privat...
Això no és un acte privat. Un concert públic, evidentment, està condicionat al previ pagament d'una entrada. Està clar, però és públic. Públic a partir del moment que està obert al públic general. Qualsevol persona pagant l'entrada pot anar-hi. No deixen de ser paradoxals que qualsevol persona amb els mòbils que portava o les càmeres compactes podia fer fotos, però nosaltres no podíem fer-ho.
Tot i així, és un espai públic i el Palau Sant Jordi és de titularitat municipal i de l'empresa Barcelona Serveis Municipals. Per això, el primer que hem fet és seguir les indicacions i dirigir-nos a l'Ajuntament de Barcelona demanant que exigeixin que no es vulnerin les tres regles fonamentals, que són: el de no discriminació, el dret al treball i el legal de la llibertat d'expressió i d'exercir lliurement el periodisme, fent aquest requeriment perquè garanteixi que en el seu espai no es vulnerin les regles. I, per tant, arribarem on faci falta per evitar que això torni a passar.
- Durant el festival de Berlín, va haver-hi molta crítica perquè van fer una roda de premsa que no van deixar fer preguntes. Pareix que, a l’àmbit cultural, que es podia pensar que era un espai que es podien complir més els drets, estan en retrocés.
És un camí, a tot el món hi ha una erosió de drets i llibertats que va lligada a uns nous aires que ja fa uns anys que estem observant, amb estils autoritaris. És a dir, una cosa no va desligada. Evidentment que hi ha una regressió de drets i llibertats paulatina cada cop més present en les societats anomenades occidentals. I que això es tradueix amb restriccions tan absurdes i amb normalitzar coses incongruents.
Si tu fas una roda de premsa no pots fer una roda de premsa sense preguntes. Llavors és un comunicat. Si tu fas un espectacle obert al públic amb obertura a mitjans, no pots vetar els fotoperiodistes perquè llavors estàs censurant. És a dir, hi ha una sèrie de coses que s'estan transversant a partir d'un llenguatge molt acurat i que la gent no és conscient que acabarem justificant això de les fotos o del públic. I arribarà un moment que seran ells que no els deixaran parlar. Per això hem de defensar amb ungles i dents la llibertat d'expressió, encara que sigui d'una persona que admirem o deixem d'admirar. Jo no entro a valorar la qualitat artística de Rosalía o de qualsevol altra artista. En aquest moment no estem parlant d'això, el problema no és aquest. El problema és justificar un vet periodístic com aquest.