La Plataforma per la Llengua denuncia que el procés de selecció del nou director de la Fundació Joan Miró de Barcelona -amb el termini de presentació de candidatures obert fins al 23 de maig- no estableix el català com a requisit obligatori i es limita a demanar-ne el domini al cap d'un any, una pràctica que l'entitat considera inadmissible i que evidencia un patró reiterat en institucions culturals de referència els darrers mesos.
L'organització en defensa del català es dedica a acompanyar i fiscalitzar administracions i organitzacions, tant públiques com privades, perquè siguin exemplars en els usos lingüístics. En el darrer any, l'entitat ha vist que tant la Fundació Joan Miró com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i també el Mercat de les Flors han fet servir una fórmula similar: en el procés de selecció només demanen «un coneixement suficient d'una de les llengües oficials de Catalunya i comprometre's a assolir el domini de l'altra en el termini d'un any, amb la inclusió d'aquest requisit en el contracte».
Per a la Plataforma per la Llengua, aquesta pràctica consolida un patró preocupant que menysté el paper del català en institucions que, pel seu caràcter públic o publicoprivat, haurien de ser referents en la garantia dels drets lingüístics i en la promoció de la llengua pròpia del país. D'acord amb la Llei 1/1998, de política lingüística, el coneixement del català no es pot tractar com un mèrit ajornable, sinó com una condició necessària per a exercir funcions directives en institucions públiques o amb participació pública a Catalunya. Per això, en el cas de la direcció d'un equipament cultural, que ha de representar la institució, dirigir-ne l'activitat i garantir els drets lingüístics de la ciutadania, exigir el domini del català només al cap d'un any desnaturalitza el requisit legal i permetria exercir el càrrec sense la capacitació lingüística necessària.
Per a l'entitat, és especialment greu, a més, tenint en compte que es tracta d'institucions de referència en l'àmbit cultural, les quals, per tant, haurien d'exercir encara amb més força aquest lideratge lingüístic. L'organització adverteix que la reiteració d'aquestes decisions evidencia una manca de compromís estructural amb la llengua pròpia de la ciutat, i alerta que la fórmula pot servir de precedent per a encara més institucions i contribuir a situar el català com una llengua de segona, prescindible.
L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han de fer valdre les seves posicions en els òrgans d'administració dels equipaments
La Plataforma per la Llengua considera que l'exclusió d'aquest requisit lingüístic establert a la Llei de política lingüística exigeix una intervenció de les institucions públiques implicades -especialment l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- perquè facin valdre la seva presència en els òrgans de govern de la Fundació Joan Miró i de la resta d'equipaments culturals.
L'entitat considera que aquestes administracions tenen la responsabilitat d'impulsar criteris que assegurin que el català sigui un requisit ineludible per a accedir a posicions directives. A més, l'entitat ja ha demanat al consistori barceloní, a través del Portal de la Transparència, de quina manera verifica el coneixement del català i, en cas que no el verifiqui, de quina manera preveu fer-ho d'aquí un any.