Aina Aguiló troba que Sant Jordi no és part de 'lo nostro'

La responsable educativa del Partit Popular al Parlament, Aina Aguiló, ho ha tornat a fer. Amb una sola piulada, això sí ben aprofitada -esgotant els 140 caràcters que permet cada missatge de Twitter-, la diputada conservadora ha aixecat crítiques adesiara, aquest pic dubtant que la celebració de Sant Jordi com la gran festa de les lletres sigui d'allò més 'nostro'.

Literalment, l'escrit deia: '1436 rey de Aragón permitió que la Generalitat celebrara Sant Jordi en Barcelona. En las Islas Baleares siempre hemos celebrado #DiadelLibro'.

Aquest pic, Aguiló s'ha excusat en la història per a focalitzar la seva teoria de la conspiració pancatalanista en aquesta data concreta del calendari, que a les Illes fa anys que se celebra. Això mateix li han volgut fer veure la resta d'usuaris, sense gaire èxit aparentment. Així, @AntoniBujosa comentà que Sant Jordi "deu ser una imposició pancatalanista dels governs de Canyellas i Matas. Quan anava a escola (anys 90) ja regalàvem roses".

Al seu torn, @VicAve féu un exercici de recerca històrica i afirmà que "Mallorca celebrà la festa des del 1407, i la confraria de cavallers de Sant Jordi hi fou creada el 1460, per Joan II". Un argument de pes a favor que aquesta celebració a les Illes no és cosa nova de cap 'ment adoctrinadora', o de la "imposició catalanista", com arribà a considerar l'aforada.

Amb més contundència piulà @Juxtaposada: "Això deu ser a casa teva, perquè a la meva família, que són tan gonelles com tu mateixa, sempre s'ha celebrat Sant Jordi". En la mateixa línia parlà @Marina_Indepe: "Això ho fan a ca teva, no? Perquè a ca meva sempre han fet Sant Jordi. I són mallorquins i manxegos".

Un altre tuitaire crític, @MiquelFCB es considerà "molt, molt, molt preocupat en veure en mans de qui estam... I a més sabent que el teu sou també el pag jo", assegurà, en referència a la condició de representant pública d'Aguiló. Així mateix, @EnrCasanova esmentà que "negant la realitat no en construeix una de nova. Sols se la inventa #Aixínoanamenlloc", i @lauragorriasc avisà a Aguiló que "tindrà un cobriment de tant buscar les diferències entre #lastradicionesbaleares i tradicions pancatalanistes. #vergonya".

Recomanacions
Una altra sorprenent contribució a la celebració del Sant Jordi en l'ambient virtual ha vengut ni més ni menys que des del perfil oficial de la Guàrdia Civil. El cós armat, com tantes altres persones i organitzacions, ha volgut deixar als usuaris de xarxes socials la seva lectura recomanada per avui, i aquesta ha estat La guerra del general Escobar.

El llibre, de José Luis Olaizola, sembla del tot escaient a la vista de la portada. En aquesta hi apareixen un tricorni, i un crucifix. Però en canvi, també apareix un objecte que no hi quadra a priori: una bandera republicana.

La raó la trobam quan repassam la història d'aquest oficial de la Guàrdia Civil, un home de profundes conviccions religioses, responsable d'aturar en primera instància la sublevació colpista a Barcelona el 19 de juliol de 1936. Malgrat ser un heroi de la guerra de Cuba i tenir un fill falangista i una filla que era monja, l'opció d'Escobar fou mantenir-se fidel a la seva consciència i al jurament que havia fet al govern republicà, legalment constituït.