El 75,7% dels advocats de Catalunya es relacionen habitualment en català entre ells: un 44% sempre o de manera majoritària, i un 31,7% tant en català com en castellà. Malgrat això, només el 36,6% dels advocats diuen treballar en català. Són dades de l'enquesta que la Plataforma per la Llengua ha encarregat a l'empresa GESOP, una enquesta que també conclou que el 63,8% dels advocats són catalanoparlants i que, en el cas dels menors de 41 anys, el percentatge puja al 64,2%. Tot i ser més catalanoparlants, els advocats més joves també són els que menys consideren el català com la seva llengua de treball: només la consideren així el 27,9%.
Els resultats desmenteixen, per tant, que el català sigui una llengua residual entre els advocats, un dels mites que de vegades es feien servir per a justificar el baix ús del català a la justícia. El català no és residual en la seva vida privada ni ho és en les comunicacions entre advocats. L'enquesta revela, de fet, que només el 23,4% dels advocats parlen entre ells majoritàriament o sempre en castellà.
Tanmateix, el que evidencia l'enquesta és que, malgrat que el català sigui majoritari en la vida privada dels advocats i en la comunicació entre advocats, aquests professionals no el fan servir a l'hora de treballar. L'estudi ha volgut saber en quin idioma parlen amb els clients, en quin idioma presenten els escrits als jutjats i en quin idioma fan les actuacions orals als jutjats.
Pel que fa a la llengua amb els clients, només el 29,3% diuen que parlen amb els clients majoritàriament en català (encara que puntualment el 80% el fan servir), mentre que el 44,3% diuen que ho fan majoritàriament en castellà. En relació amb la llengua en què presenten els escrits, un 57,3% no ho fan mai o gairebé mai en català. En el cas dels advocats catalanoparlants, aquest percentatge baixa al 40,9%, però això no vol dir que la resta els presentin en català: un 24% encara ho fa majoritàriament en castellà i menys del 34% tant en català com en castellà, o més en català. Demanats per la llengua en què intervenen als jutjats, el 45,8% diuen que ho fan sempre o gairebé sempre en castellà. En el cas dels advocats catalanoparlants, aquest percentatge baixa al 29%, encara que s'hi podria sumar un altre 36,9% que intervé en castellà de manera majoritària i en català minoritàriament.
Més del 63% dels advocats són partidaris de fer que el català sigui un requisit per als jutges i fiscals que vulguin treballar a Catalunya
L'enquesta encarregada per la Plataforma per la Llengua també ha volgut conèixer els frens amb què es troben els advocats a l'hora de fer servir el català a la feina i les propostes que els semblarien bé per incentivar-ne l'ús. En aquest sentit, el 57,1% proposen mesures per augmentar el coneixement de català entre els jutges i fiscals, i el 63,4% defensen, fins i tot, que conèixer el català sigui un requisit per als jutges i fiscals que vulguin treballar a Catalunya.
A més, dos terços dels advocats creuen que a la pràctica el català està en inferioritat de condicions a la justícia i que fer-lo servir no facilita la feina als jutjats i tribunals. Aquestes opinions són majoritàries a pràcticament tots els perfils d'advocats analitzats.
Una altra dada rellevant de l'enquesta és que el 76,4% dels advocats diuen haver estudiat la carrera de dret bàsicament en castellà. En el cas concret dels advocats joves, els que van estudiar sobretot en castellà baixen al 65,4%, però són igualment pocs els que van estudiar majoritàriament en català: només el 20,4%. En el cas dels que tenen entre 41 i 55 anys, aquest percentatge baixa al 16% i en els més grans de 55 anys, al 5,7%. Això contribueix a explicar que gran part dels advocats s'acostumin a fer servir únicament el castellà en l'àmbit professional.
Per a Plataforma per la Llengua, aquests resultats serveixen per a tenir una fotografia més exacta de la situació del català en l'àmbit de la justícia a partir de la realitat d'un dels actors que hi està més involucrat: els advocats. L'enquesta posa de manifest que sense una formació adequada en català, sense una normativa que protegeixi i incentivi l'ús de la llengua i sense un funcionariat format i respectuós amb els drets lingüístics, el català no podrà avançar en l'àmbit de la justícia, tot i ser majoritari en la vida privada dels advocats i en les comunicacions entre advocats.
L'estudi s'ha fet amb una mostra de 800 advocats i, si tenim en compte que el 2021 a Catalunya hi havia 32.844 advocats col·legiats, els resultats tenen un marge d'error del 3,5%. A l'enquesta hi han participat advocats presents a la Ciutat de la Justícia, a l'Audiència Provincial de Barcelona als jutjats de Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vic, a més de la seu de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.