La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana ha publicat els resultats de l’enquesta referida al coneixement i l’ús social del català en diferents àmbits de la societat i la de l’ús del català en l’Administració de la Generalitat.
Pel que fa a l’estudi sobre el coneixement i ús social del català, la mostra de l’estudi s’ha realitzat sobre 7.117 persones des dels 15 anys residents al País Valencià. En el qüestionari s’han introduït preguntes noves que no figuraven en enquestes anteriors: aprenentatge del català per zona catalanoparlant i castellanoparlant; la llengua que es parlava de nin a casa; la llengua de transmissió familiar; la raó del canvi de llengua entre pares i mares amb els fills; la freqüència amb què s’inicia una conversa en català, i el canvi de llengua si la persona interlocutora parla en l’altra llengua.
També s’hi ha introduït un nou aspecte: el grau de coneixement i valoració de la societat de les iniciatives de promoció del català.
En el cas del coneixement i ús del català per part del personal que fa feina a l’Administració de la Generalitat, s’ha realitzat entre 1.100 treballadors. Cal recordar que es va realitzar per primera vegada en 2016 i els primers resultats es varen publicar en 2017.
Es tracta d’una enquesta específica d’àmbit d’ús i en aquest segon test, realitzat entre setembre de 2021 i març de 2022, s’ha introduït un nou ítem referit a l’avaluació de les actuacions i iniciatives de la Generalitat per part dels treballadors enquestats.
Les dues enquestes es poden consultar en la pàgina web de la Conselleria.
Principals conclusions de l’enquesta de coneixement i ús social
Pel que fa al coneixement del català per part de la societat valenciana, s’hi aprecia un increment generalitzat pel que fa a la capacitat d’entendre’l, parlar-lo, llegir-lo i escriure’l perfectament i bastant bé.
Pel que fa a la capacitat d’entendre el català, el percentatge puja del 72,4 % de l’enquesta anterior al 75,8 %, la qual cosa suposa un increment de més de 3 punts. Quant a la capacitat de llegir en català, puja quasi 5 punts: del 52,9 % al 57,2 %. Pel que fa a la capacitat d’escriure’l, la pujada és de més de 6 punts, ja que es passa del 34,7 % al 40,8 %. Mai en la sèrie històrica d’enquestes hi havia hagut tantes persones amb capacitat d’escriure bé en català. Pel que fa a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé, les xifres es mantenen pràcticament iguals en un 50 % de competència per a parlar bastant bé o perfectament.
Una altra conclusió en aquest aspecte és l'augment en competència lingüística en la zona castellanoparlant, ja que pugen tots els percentatges de capacitat d’entendre, parlar, llegir i escriure. En aquest sentit, respecte a entendre el català, puja en quasi 17 punts respecte a la darrera enquesta. Pel que fa a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé, puja en quasi 10 punts. La capacitat de llegir en català per part de persones que viuen en zona castellanoparlant puja en 11 punts i la capacitat d’escriure en 8 punts.
L’aprenentatge del català es produeix fonamentalment en l’àmbit familiar i en el sistema educatiu. En el context familiar, destaca que es parla més català amb els fills que amb la parella, la qual cosa mostra més transmissió i interés pel manteniment del català. En aquest cas, el 15,5 % de les parelles parlen en català entre elles, mentre que als seus fills s’adrecen en català en un 21,8 % dels casos.
Així mateix, més d’un 82 % dels valencians pensa que el català s’hauria d’usar igual o més que ara.
D’altra banda, les persones enquestades han valorat també les iniciatives de promoció del català per part de la Generalitat, com la campanya ‘Sempre teua. La teua llengua’, la Llei de plurilingüisme, les emissions d’À Punt, la JQCV o l’Oficina de Drets Lingüístics. La puntuació oscil·la entre el 6 i el 6,95 de nota per part de la ciutadania.
L’enquesta també reflecteix una baixada de l’ús de la llengua en diferents àmbits. S’aprecia en contextos com l’ús a casa o amb les amistats, que decreix en els dos casos al voltant de 8 punts. Es conclou que, malgrat que augmenta exponencialment la competència lingüística en català, no es trasllada a un increment de l’ús del català.
En aquest sentit, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha encarregat a una ponència d’experts l’elaboració d’un pla quinquennal per a aplicar entre 2023 i 2027, que serveixi de full de ruta per a implementar diferents línies d’actuació per a promoure l’ús del català entre la ciutadania. Aquest pla es presentarà a principi de 2023 en el marc del Consell Social de les Llengües.
Principals conclusions de l’enquesta 'Ús del valencià en l’Administració'
Pel que fa al personal de la Generalitat enquestat, en el 86,5 % afirma que té acreditació en algun nivell de català. Així mateix, la seva competència lingüística pel que fa a entendre’l, capacitat per a parlar-lo, llegir-lo o escriure’l bastant bé o perfectament ha pujat des de 2016.
Actualment, el personal de la Generalitat que afirma que entén bastant bé o perfectament el català se situa en el 93,7 %, el que pot parlar-lo en el 65,1 %, el que el pot llegir en el 88,1 %, i el que l’escriu bastant bé o perfectament en el 56,4 %.
Les pujades en competència lingüística en les quatre àrees respecte a l’anterior enquesta reflecteixen que s’incrementa en vora 1 punt la capacitat d’entendre, en quasi 8 la de parlar, en quasi 8 punts la de llegir i en més de 9 la d’escriure.
Així mateix, destaca un salt qualitatiu entre el domini de bastant bé a perfectament del català. En aquest cas, ha pujat en quasi 15 punts el personal que entén perfectament el català; en 4 punts el que el sap parlar perfectament; en més de 8 punts el que el sap llegir perfectament, i en quasi 4 punts el que el sap escriure perfectament.
Cal remarcar també que ha augmentat l’ús del català entre companys de feina a l’Administració autonòmica en un 9,1 % i la proporció dels que escriuen prioritàriament en català ha augmentat en més de 8 punts fins a situar-se en el 21,4 % dels enquestats.