A Pep Lladó el detingueren el vespre de dijous perquè digué «No a la guerra». Ell feia part de la cinquantena de persones que aprofitaren l'acte de presentació de Jaume Matas com a candidat del PP a la presidència de la Comunitat Autònoma per manifestar-se davant les portes de l'Auditòrium i per mostrar, així, el seu rebuig de la política militarista que està duent a terme l'Executiu d'Aznar.
-De vós han dit què sou un activista.
-Vaig anar allà pel meu compte i no sabia si seríem deu o cent. Només duia un cartell de plàstic que deia «No a la guerra» i cridava consignes: «Assassins, Matas titella torna a Castella».
-En sortir de l'acte de presentació del candidat del PP a la presidència del Govern, la Policia Nacional va fer un cordó entre els manifestants i els assistents. Així s'estalviaven qualsevol contacte físic entre uns i altres. Però hi va haver tres homes que, en lloc de sortir pel pas que obrien els agents policíacs, travessaren el cordó i es ficaren entre els manifestants. Es dirigiren cap a nosaltres fent una rialla burleta.
-Us provocaren?
-Era una provocació clara. Record que m'hi vaig dirigir per dir-los que no entenia com podien riure en un moment en què estaven en joc tantes vides humanes. Els vaig dir que segurament no els faria tanta gràcia si fossin ells o els seus fills els qui morissin. Llavors, un d'ells sacsejà un jove i jo, que era just devora, li vaig col·locar la pancarta ben davant la cara. Ell l'estirà per avall i jo la vaig aguantar encara més fort. Però ell em pegà una altra estirada i, amb l'altra mà, un cop de puny a l'ull.
-Així, fóreu vós qui rebéreu?
-Sí, bé només em va fer aquest copet petit. Però la Policia, en lloc de detenir l'agressor, se'm tirà a sobre. De tot d'una em pensava que era el mateix individu qui em feia la traveta perquè les ulleres s'havien descol·locat, de manera que el vaig agafar i caiguérem tots dos en terra. Després vaig veure que era un agent. Però quan me'n vaig témer, ja em tenia agafat pel coll, em va rompre una cadena gruixada que duia i em doblegà la ma. Però allò més greu va ser el que em digué, que passava gust de fer mal.
-Després us dugueren a la comissaria?
-Anava mentalitzat que em pegarien una pallissa i emprenyat perquè no havien detingut l'agressor. No em feren res. Només deman a la gent que es manifesti de manera tranquil·la i pacífica.