Els municipis de Mallorca han vist créixer la seva població en un any amb 22.806 habitants. Aquest és l'augment de la població oficial de l'Illa entre l'1 de gener del 2002 i l'1 de gener del 2003, segons les dades registrades per l'Institut estatal d'Estadística (INE). D'aquests 22.806 habitants més que tenen els municipis mallorquins, gairebé la meitat, 10.819 s'han sumat a Palma i a Calvià.
Davant aquest creixement, la població de Mallorca arriba ja als 753.584 habitants, un 3'1 per cent més que un any enrere, quan l'Illa tenia una població oficial de 730.778 residents. La principal característica de l'evolució de la població dels diferents municipis de Mallorca és el diferent creixement registrat pels municipis. Mentre poblacions com Palma i Calvià i altres costaneres registren uns creixements anuals del nombre de residents, fins i tot, per sobre del 5 per cent, altres municipis han perdut població.
En general, les zones costaneres, les més pròximes a Inca i les que tenen una important activitat agroramadera han vist créixer el seu nombre d'habitants de manera important, per sobre d'un 2 per cent i en alguns casos fregant el 10 per cent. Aquest ha estat el cas d'Alaró, Alcúdia, Andratx, Artà, Banyalbufar, Binissalem, Calvià, Campos, Capdepera, Consell, Esporles, Estellencs, Felanitx, Fornalutx, Inca, Lloret, Lloseta, Llucmajor, Manacor, Mancor de la Vall, Marratxí, Muro, Palma, sa Pobla, Pollença i Porreres, Puigpunyent, ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç, Santa Margalida, Santa Maria, Santanyí, Selva i Sóller.
A la resta dels municipis, prop d'una vintena, la població pràcticament s'ha mantingut, en alguns casos creixent poc més d'un 1 per cent anual i en altres perdent un parell d'habitants. Municipis com Valldemossa o Llubí han arribat a aquest darrer extrem. Allò que ha pogut influir en els diferents municipis per guanyar o perdre població ha estat el flux migratori, essent la creació de feina un element que atrau residents i la manca de l'habitatge allò que els dissuadeix.