El conseller d'Hisenda, Lluís Ramis d'Ayreflor, va vincular ahir el manteniment de les ajudes de la nova Unió Europea (UE) amb el reconeixement del fet insular a la Constitució europea i una bona defensa a Brussel·les d'aquesta condició. Dissabte ingressen a la UE deu estats, la majoria amb una renda per càpita menor que la de l'Estat espanyol i, per tant, amb moltes més possibilitats de rebre les ajudes dels fons europeus.
Ramis va explicar que, en el cas de Balears, «fins el 2007 no hi haurà cap variació». Ara bé, va reconèixer que el repartiment de les ajudes a partir del 2007 «pot afectar el conjunt d'Espanya» perquè és un estat més ric que els entrants. Davant la situació, Ramis assegurà que des del Govern «hem de treballar el tema de la insularitat, que és molt important per rebre ajudes independentment del nivell de renda».
El conseller va confiar que «si és correcta la negociació (que haurà de fer l'Executiu de Rodríguez Zapatero), que no tenc cap dubte que ho serà, es recollirà el fet insular». Tot i que la negociació encara cau un poc enfora en el temps, Ramis es va referir també a la que s'està duent a terme enguany sobre el text definitiu de la Constitució europea, que «és molt important per reconèixer el fet insular i continuar rebent fons a partir del 2007».
A pesar dels dubtes que pugui generar l'ampliació pel que fa a les ajudes que arribin de la UE, Ramis va valorar de manera «positiva per a Balears» el nou escenari perquè «ofereix oportunitats», entre d'altres, al sector hoteler. Finalment, el conseller es va mostrar d'acord amb la mesura que impedirà la lliure circulació de treballadors de vuit dels deu nous membres de la UE durant dos anys.