Els ciutadans de Mallorca, Menorca i Eivissa realitzen a les altres illes un viatge cada tres o quatre anys de mitjana, molts menys dels que fan amb la Península. Així es desprèn de la diagnosi que fa el Pla de transports, en què es deixa clar que les dades reafirmen el que es percep en la vida quotidiana: «Els contactes amb les altres illes, per als ciutadans que no hi tenguin alguna relació familiar o professional, pràcticament no existeix».
«En canvi, les relacions de cada illa amb la Península registren un constant increment des de fa molts anys», apunta el document redactat per la Conselleria d'Obres Públiques i Transports. Tot i que no se sap quins viatgers que es desplacen a la Península resideixen a les Balears, les estadístiques mostren que només un 8'6% del trànsit aeri a Balears és interinsular i només un 16'6% del trànsit de cabotatge (marítim) és entre illes.
És a les illes menors on el trànsit aeri interinsular pesa més sobre el total (28% a Menorca, 23'2% a Eivissa i 11'6% a Mallorca), mentre que el trànsit marítim entre illes té molta més importància a Menorca (41'5%) que a Mallorca o Eivissa (27'9% i 23'6% respectivament).
A les Balears, en conjunt, de cada 10 viatgers que es mouen en desplaçaments estatals, 9 viatgen a la Península. En el segment de mercaderies, la participació del transport interinsular és encara menor i no assoleix el 5%. «Per aquesta raó, l'oferta de transport marítim interinsular a les Balears està organitzada en funció de les relacions amb la Península, i les relacions interinsulars queden supeditades a les demandes peninsulars».
Tanmateix, segons el Pla, la situació està canviant. En els dos darrers anys, la introducció dels serveis d'alta velocitat ha motivat una notable reactivació del trànsit marítim de passatgers. «Ha quedat demostrat que a Balears hi ha un potencial de recuperació del transport marítim de passatgers gens menyspreable, si es potencien els serveis d'alta velocitat, s'augmenten les freqüències i es té cura de les connexions intermodals».