El segon i darrer president autonòmic, Francesc Tutzó, agraí una ditinció que «equipara els presidents dels consells generals interinsulars amb la presidència del Govern».
En el repàs a la seva trajectòria es mostrà especialemnt orgullós de la seva tasca a l'hora de vertebrar les Illes i de la seva participació en el procés estatutari al si de la comissió dels onze. Un paper que, per cert, ha repetit ara com a membre de la comissió assessora de la reforma de l'Estatut.
Francesc Tutzó Bennàssar va ser el segon i darrer president preautonòmic. Va néixer a Maó el 1940 i és enginyer tècnic.
El 1975 inicià la seva carrera política a l'Associació Democràtica Menorquina, que posteriorment s'integraria a la Unió de Centre Democràtic.
Va ser designat delegat del Govern a Menorca; director de la Conselleria d'Interior i conseller sense cartera del primer Consell General Interinsular, a finals dels anys setanta. Deprés de les eleccions del 1979, ocupà la vicepresidència primera del Consell General Interinsular i del Consell de Menorca.
Més tard, va ser elegit president de la màxima institució preautonòmica, càrrec que ocupà fins a la constitució del primer Govern de les Illes Balears. Va participar en l'elaboració del projecte d'Estatut d'Autonomia.
