Gairebé un 7% dels escolars de les Balears pateix el trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDA-H), cosa que significa que en cada aula de les escoles de l'Arxipèlag un o dos infants tenen aquest problema.
A causa de la importància d'aquestes xifres, l'Associació Balear de Pares d'Infants amb TDA-H (Still) ha duit a terme aquest cap de setmana les primeres jornades d'actualització sobre aquest trastorn, en les quals han participat mestres, professionals sanitaris i pares d'infants afectats.
Aquest trastorn té una base neurològica, per la qual cosa sempre és present però es manifesta de maneres diferents segons l'edat. Els problemes més seriosos solen aparèixer quan els infants comencen l'educació primària, és a dir quan se'ls comença a demanar que mantinguin l'atenció durant llargs períodes de temps i se'ls exigeix que «no es moguin» tot el temps que duren les classes.
Segons s'explicà durant el simposi, el TDA-H inclou un conjunt de símptomes que es pot presentar de diferents maneres, com ara un comportament impulsiu i de manca de control, que pot significar dificultats d'atenció i d'aprenentatge o una combinació d'ambdós problemes.
A més, sovint provoca altres problemes relacionats amb l'aprenentatge i els més freqüents són els trastorns de llenguatge, dèficits de coordinació motora i motricitat fina, i dificultats d'aprenentage que tenen com a reflex un baix rendiment escolar o una baixa competència social que impedeix relacionar-se amb altres companys o professors amb naturalitat.
Els experts afirmaren que el TDA-H també sol apareixer lligat a alguns tipus d'alteració de conducta que fan que l'infant es comporti a vegades de manera «negativista o desafiant». També poden aparèixer problemes d'afecte o d'ansietat, amb depressions, fòbies o trastorns de tipus obsessiu compulsiu i tics.
Tots els especialistes presents en les jornades coincidiren en la importància de «determinar les causes concretes» dels problemes d'aprenentatge o de comportament dels escolars, i «com més aviat millor», ja que un diagnòstic correcte permet aconseguir que el suport facilitat a l'alumne sigui l'adequat i el més efectius.
Per acabar, insistiren en aquest punt, considerant que «és l'única manera de superar les dificultats i d'evitar els efectes negatius del TDA-H, inclòs el fracàs escolar, que n'ocupa el primer lloc.