El president de la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental, i catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Madrid, Enrique Baca, afirma que «moltes de les depressions actuals són problemes de la vida medicalitzats», de la qual cosa no es mostra partidari.
Segons el doctor, «molta gent no té les suficients eines per poder fer front als problemes quotidians que els presenta la vida i afirmen estar deprimits perquè no saben fer-hi front. Però això no és patir una malaltia mental, és manca de recursos emocionals».
El psiquiatre afirmà que aquesta patologia és cada vegada més important dins la nostra societat, i recorda que tots els estudis indiquen que en 5 o 10 anys, les depressions s'hauran convertit en la primera causa de baixa laboral dins l'àmbit de la Unió Europea.
Baca té clar que les seves declaracions sobre les depressions no són sempre ben rebudes per molta gent, encara que afirma que la «democratització d'aquesta malaltia» ha servit perquè ara s'hagi eliminat «l'estigmatització que encara tenen moltes de les malalties mentals».
Pel que fa a aquest tema, el president de la Fundació Espanyola de Psiquiatria assegura que encara hi ha «un greu estigma social d'aquest tipus de malalties», ja que socialment es qualifica el malalt mental «amb un segell negatiu que es relaciona sempre amb allò que és incontrolable, com si es tractàs d'un volcà en erupció que arrasa per allà on passa». «Hem d'evitar aquesta associació que es fa entre malalt mental igual a perillositat», va afirmar el doctor, qui va recordar que tan sols un de cada deu afectats està relacionat amb algun tipus de delicte.
«Quan els mitjans de comunicació donen alguna notícia relacionada amb un delicte comès per un malalt mental, sempre sol ser de manera despectiva i això ha de canviar», diu el psiquiatre, qui afirma que quan succeeix algun incident d'aquest tipus «és algun mecanisme de control del malalt el que ha fallat». Per això la col·laboració de les famílies i dels metges és tan important en el seguiment dels malalts mentals crònics, perquè «un desajust en el tractament pot tenir greus conseqüències».
Respecte de les necessitats del tractament dels malalts mentals, el president de la Fundació de Psquiatria d'Espanya considera que en aquests moments «la major tasca que s'ha d'emprendre és la rehabilitació de malalts mentals greus i crònics», cosa que fins ara no era un objectiu prioritari de les administracions sanitàries.