Qui serà el primer a obrir la ruta cap al cim? Aquesta és la pregunta que es fan la majoria de grups. Inicialment, l'expedició suïssa de Kobler & Partner tenia previst coronar l'Everest (8.850m.) avui mateix. Però ahir, per sorpresa de tots, es retiraren per la gran quantitat de neu acumulada del coll sud (8.000m.) cap a l'aresta cimera. Aquest fet ha desbarat els plans dels mallorquins, els quals encara mantenen com a primera opció de fer cim el 14 de maig.
«Ha estat una notícia decebedora per tots nosaltres. Fins demà -avui pel lector- no sabrem si podrem anar diumenge cap al cim o si haurem d'esperar quatre o cinc dies més. Això és una guerra psicològica, és el joc de la paciència que demana aquesta muntanya», declarà ahir Tolo Quetglas. Quant a les condicions físiques dels tres escaladors illencs són, avui per avui, òptimes.
Actualment, la pràctica totalitat d'expedicions que pugen a l'Everest per les rutes clàssiques de les glaceres de Rongbuk (nord) o de Khumbu (sud) no escalen amb estil alpí, és a dir, per lliure i amb les seves pròpies cordes. Allò més normal és que els grups que es concentren als respectius camps base aportin el material necessari -Oli i els dos Tolos han cedit claus de gel i estaques de neu- per equipar els trams més difícils amb cordes fixes. Tots els trams llevat de la cascada de gel, que l'equipen els xerpes de l'SPCC (Sagarmatha Pollution Control Committee).
Tan sols per condicionar el tram final fins al cim, inclòs l'esglaó Hillary, es necessiten més de 900 metres de corda i un bon grapat de xerpes. Habitualment, aquesta tasca es deixa en mans de les expedicions comercials, ja que disposen de més mitjans per fer-ho. Fins ahir, s'esperava que aquesta tasca la duguessin a terme els suïssos, que a hores d'ara semblen haver-se retirat del seu intent d'ascendir al sostre del món. Grups com el nostre o els polonesos, més petits i amb menys mitjans, s'han vist greument afectats per aquest fet.
Especialment, quan ara s'obre l'anomenada primera finestra de maig, la freda, on les condicions són òptimes per fer cim, tot i que les temperatures mínimes freguen els 30 graus sota zero.
Ahir la tenda grossa de l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2006» fou el centre de reunions dels grups més desfavorits per aquest retard. Els polonesos de Falvit volien saber què farien Oli i els dos Tolos. Igualment, l'americà Roger de l'expedició d'Asian Trekking -un canadenc, un coreà, dos alemanys i cinc nord-americans- s'interessà pels plans dels mallorquins. Tanmateix, avui serà un dia de pelegrinatge pel camp base, per tal de copsar l'opinió i intencions de la majoria de grups. Si ningú obre ruta abans del 14, «paciència i a esperar».
Segons Tolo Calafat, tot apunta que l'ascensió es retardarà una setmana. «Les condicions per fer cim són bones, però la ruta encara no està oberta. Som un grup petit i no tenim molts de mitjans, si no ja hi seríem», manifestà. En cas que es confirmin les sospites, els mallorquins tenen previst baixar un parell de dies a Dingboche (4.400m.) per oxigenar-se abans de l'assalt final a l'Everest. «Ara és qüestió de prendre paciència i de no precipitar-se. Un mallorquí ha d'arribar a dalt de tot, encara que sigui dins la segona finestra de maig, la càlida, entre el 20 i el 25», afegí Tolo Quetglas.