Segueix-nos F Y T R

L'assalt del puig Moltó, un crim de fa seixanta anys

L'assassinat de l'amo del puig de Moltó, i el judici posterior dels assaltants d'aquesta possessió de Montuïri, commocionà tot Mallorca. Ara, al cap de 60 anys, diversos investigadors n'han estudiat les dades per donar a conèixer uns fets que sempre han perviscut en la memòria oral dels mallorquins

| Montuïri |

El poble de Mallorca serva dins la memòria els fets ocorreguts el desembre de 1948 a la possessió del puig de Moltó, a Montuïri. Ara, al cap de seixanta anys, diversos investigadors locals, Guillem Mas i els germans Paula i Cristòfol Amengual han recollit els fets d’aquell assalt que acabà amb l’assassinat de l’amo de la possessió, Miquel Nicolau. D’aquell succés se’n feren glosses i tots els diaris de l’època n’ompliren pàgines amb un munt de fotografies –això sí, quatre dies després de l’assalt– i als pobles de Montuïri i de Pina i en altres nuclis pròxims, l’assassinat del puig de Moltó ha anat passant de pares a fills, transmès per la memòria oral. Ara bé, els protagonistes directes de la història –la madona, Rosa Mascaró; Jeroni Amengual, pastor de la possessió; i el porqueret, un nin, Miquel Martorell–, després dels fets no en tornaren a parlar mai més.

L’assalt

A les set de l’horabaixa, fosca negra, del 8 de desembre de 1948, dos individus entraren amb una llanterna elèctrica i efectuaren un tir de pistola dins les cases. Hi eren els amos, el pastor i el porqueret, que en aquell moment sopaven. Els lladres, Joan Ribas, l’Eivissenc, i Andreu Trobat, el Saboner, havien arribat al puig de Moltó amb bicicleta. Un d’ells coneixia el terreny i tal vegada sabia que l’amo havia cobrat aquell dia una quantitat important de doblers per la venda dels porcs.

Després del primer tret que feren els lladres, l’amo s’hi enfrontà, mentre la madona sortia a amagar-se darrere una mates i el porqueret corria a cercar l’escopeta. La declaració realitzada per aquest a la Guàrdia Civil assenyala que els dos malfactors i Miquel Nicolau s’anaren desplaçant cap a defora durant la lluita, fins que els dos lladres prengueren els atapins i Jeroni Amengual, així com fugien, els disparà amb l’escopeta i en ferí un a les anques. Després, l’amo en Miquel estigué estirat damunt uns sacs dins la casa fins que no el traslladaren a Palma, on moriria el dia 14 d’una peritonitis i no de les ferides d’arma blanca rebudes.

El judici

En la seva fugida, un dels lladres, Andreu Trobat, carregà el ferit, Joan Ribas, damunt la bicicleta fins a les rodalies de Pina, on l’abandonà després de fer-li un tall al coll per evitar, així, que el pogués delatar. Una vegada glapits, els condemnaren a sengles penes de mort i a pagar 150.000 pessetes als hereus de la víctima. L’execució va tenir lloc el 28 de gener de 1949, després d’un ràpid consell de guerra, i el Baleares explicava que tant en el judici com en l’execució, pel procediment del garrot, l’expectació havia estat màxima.

Memòria popular

El principi d’una de les moltes gloses relata els fets d’aquesta manera:

No puch dá explicasió
que hem falta sabiduria
sobre un fet que s’altre dia
de l’amo d’es Puig Moltó
un homo de tanta honó
per un lladre polissó
havé d’acabá sa vida
anaven a matarló
perque es seus dobbés volian
y amb sa primera puñida
de l’amo sa sang sortia
com s’aigo d’un aubelló,
En aquest asesinadó
Se paga que li daria
A nes pi mes alt que hauria
dins es lloc del Puig Moltó
amb un bon nuú corredó
allá si consumiria
fins que tros a tros curia
o qualque corp hey niria
cuant feria molta oló,
seria bona llissó
p’es jovent que quedaria...

Catalina Pocoví Mayol "Xiva"

+ Vist