Marià Portas Palou Kake és un artista sorgit de l'artesania. Va néixer el 21 de juliol de 1957 a Palma, però tot d'una que pogué es traslladà a Esporles, on ara habita una casa antiga, a prop del torrent, amb la dona i els seus dos fills. Estudià Disseny Industrial per l'Escola d'arts i oficis de Ciutat, solfeig, cant coral i piano, harmonia moderna i jazz. Al principi treballà a l'empressa familiar (Mudanzas Portas); al mateix temps, començà a vincular-se amb formacions de música popular i va aprendre a representar en cartró-pedra figures mitològiques populars mallorquines: gegants, dimonis, dracs i personatges de la història, com també a dissenyar i a construir decorats per a espectacles teatrals.
Tot això es va anar convertint en professió i va ser una primera passa iniciàtica per després entrar de ple en el món de l'escultura. Des que el juny de 2006 inaugurà la seva primera exposició a la galeria Gabriel Vanrell de Palma, ha creat estatuetes per a certàmens com el Fòrum Internacional d'Investigació en Cuina i Nutrició a la Mediterrània i l'Antoni Sastre de Banyalbufar. El 2007 participà en la col·lectiva Fet a Esporles a Can Pere Ignasi de Campos i a la X Mostra d'Escultura de Santa Maria del Camí. L'any passat presentà l'exposició Micromos a l'antic convent de Ca ses Monges de Costitx i creà una escultura per al Grup de Memòria Històrica d'Esporles.
Començàreu dins l'artesania i llavors passàreu a paraules majors. De l'artesania a l'art hi ha una passa o anys llum?
No hi ha res, si entenem com a artista qui crea i artesà qui reprodueix. Crec que hi ha artesans que són autèntics artistes i molts d'artistes que són autèntics artesans.
La inspiració artística, l'empenta, s'esvaeix amb el pas del temps? Existeix "l'artistapausa"?
No t'ho puc dir, perquè jo particularment m'hi vaig posar un poc tard, l'any 2000 exactament. Estic en plena adolescència artística.
Sou un artista amb molts de caires: la música, el teatre, el dibuix, l'escultura... Però encara no us heu volgut situar a cap prestatge definitiu. Dispersió?
Que avorrit seria dedicar-nos exclusivament a una cosa!
Si us haguessin donat a triar, hauríeu volgut venir al món en aquesta època precisament?
Sempre he pensat que néixer mil o dos mil anys abans de Crist hauria pogut ser interessant. Però, per altra banda, als dos dies m'hauria mort; amb el meu cos, segur que seria el més dèbil del ramat.
Què té de bo i de dolent això que ens ha tocat viure.
Jo més aviat diria que el problema és on t'ha tocat viure, i si no, que els ho demanin als africans.
Quin és el vici social actual que més us emprenya?
Que em vulguin fer creure que no hi ha aigua perquè deix l'aixeta oberta quan em rent les dents, o que els recursos energètics depenen de la meva bombeta encesa, o que la capa d'ozó es destrueix per culpa de la contaminació del meu cotxet, o que la fam del món depèn de la meva almoina... Anau a prendre el pèl a na Rita!
La gent, en general, està descontenta. Manca de fe religiosa, de seguretat econòmica?
Ho diuen, però jo no els hi veig; al cap i a la fi, si menges cada dia i dorms d'avall un sòtil, dóna't per satisfet.
Quins al·licients de pes ens podrien permetre viure sense "prozacs"?
No hi ha res a fer, les indústries farmacèutiques ens tenen agafats pel coll; però és cert que riure molt i tenir un sac de tolerància ens hi podria ajudar.
Com veis el retrat del mallorquí d'avui dia? Salvarem l'espècie?
Jo no crec que existeixi un patró de "mallorquí", defensor de la terra i de la seva llengua, i si no, mirau les urnes.
La corrupció política prou generalitzada que estam vivint especialment els mallorquins té algun caire mínimament artístic?
Realment, una performance com aquesta no se la imaginava ningú: els dos més alts càrrecs de l'Illa... Vergonya, cavallers!
Quins són els grans reptes que ens esperen als illencs en un futur immediat?
Seria un tòpic dir que "salvar el que ens queda". Que queda res? Fins al més íntim racó de l'Illa està catalogat, documentat i prou senyalitzat perquè t'hi trobis un turista amb sandàlies i calcetins.
Entraria dins les vostres aspiracions que Mallorca tornàs a ser un regne independent algun dia?
Un regne no. Una república, sí.
Fins a quin punt arriba el vostre compromís amb aquesta terra?
Fins al punt que he intentat perpetuar-lo ensenyant la nostra llengua i el respecte per la nostra terra als meus fills.