La desaparició des de finals del desembre passat de sis barques amb 85 migrants quan tractaven d'arribar a les Illes Balears podria estar darrere de la troballa de la quinzena de cadàvers que han estat arrossegats per la mar fins a les costes de l'arxipèlag des de començament d'any.
És la conclusió a què han arribat el col·lectiu Caminando Fronteras i la Creu Roja després de rebre diferents notificacions sobre embarcacions que varen sortir d'Algèria en direcció a les Balears però mai varen arribar a terra ferma, o que sí que ho varen fer però amb manco persones a bord de les que varen partir.
Ho ha explicat a Europa Press la defensora dels drets humans i fundadora de Caminando Fronteras, Helena Maleno, que juntament amb el seu equip treballa per a recopilar dades sobre aquestes embarcacions i col·laborar en la identificació dels cadàvers que han estat localitzats.
En total, des de finals del desembre passat han comptat almenys sis barques en què haurien desaparegut 85 dels migrants que anaven a bord, principalment d'origen subsaharià però també algerians.
Segons el recompte la Delegació del Govern espanyol a les Balears, són 15 els cadàvers trobats des de començament del 2025 a les Illes, almenys tres d'ells de dones.
Quatre primers cossos al gener
Feia una setmana que s'havia estrenat l'any quan els cossos sense vida de dos homes varen aparèixer a la platja des Cavall d'en Borràs (Formentera). Poc després, el dia 10, un tercer home va ser trobat mort a Es Caló de s'Arenal (Llucmajor). El 15, el quart cadàver del mes de gener va ser trobat a la platja de Sa Torreta, de nou a la menor de les Pitiüses.
Des de Caminando Fronteras sospiten que podrien ser alguns dels migrants a les embarcacions dels quals se'ls va perdre la pista entre el final del 2024 i l'inici del present any. Per a trobar una resposta a la seva inusual troballa, Maleno estudia la possibilitat que naufragessin no gaire lluny de terra ferma.
Un degoteig constant al març
La platja de S'Alga, a Formentera, va ser l'escenari on es va localitzar el primer cadàver d'un possible migrant al febrer. Es tractava d'un home indocumentat i que estava en avançat estat de descomposició, com ha passat en pràcticament tots els casos.
Al març va començar un degoteig constant. El dia 4 va ser a Son Moll (Capdepera), el 6 a la platja de Llevant (Formentera), el 8 a Cala Deià (Deià), el 14 a Can Pastilla (Palma) -més un peu, l'endemà, que podria ser d'aquest darrer cos- i el 17 un a Platja de Palma i un altre a Cala Mesquida (Capdepera).
Sobre els casos registrats aquest mes també està investigant el Projecte Persones Migrants Desaparegudes de la Creu Roja. La seva coordinadora a les Balears, Elisabeth Gutiérrez, ha explicat a Europa Press que podrien correspondre's amb els desapareguts en dues barques que varen sortir d'Algèria a mitjans de febrer.
Entre totes dues, ha calculat, podrien haver-se perdut la pista a 27 migrants, tots d'origen somali i entre els quals hi havia dones i menors d'edat. El cadàver arribat el dia 6 a Formentera, ha apuntat la treballadora de la Creu Roja, podria ser una d'aquestes persones.
Els cinc cossos arrossegats fins a Mallorca, en canvi, estarien associats a una altra embarcació que va sortir el 20 de febrer de Boumerdés amb 22 persones a bord i que mai va arribar a tocar terra, encara que el més probable -pel lloc on es varen trobar els cossos- és que es dirigissin a la més gran de les Balears.
A més d'aquests onze, la Delegació del Govern espanyol a les Balears té constància de quatre casos més, dels quals no han transcendit detalls.
La reconstrucció, una manera de canalitzar el dolor
Tota la informació que la Creu Roja i Caminando Fronteras aconsegueixen recollir sobre cadascuna de les desaparicions o de la trobada dels cadàvers no només serveix per a cooperar amb les autoritats, també per a fer-la arribar a les famílies que cerquen els seus éssers estimats i intenten trobar una resposta a les seves incògnites.
«Són processos molt difícils perquè només es recupera un dos per cent del total dels cossos que desapareixen a la Mediterrània», ha subratllat Gutiérrez. En el millor dels casos, la feina acaba amb la identificació d'un cadàver, però ni sempre n'hi ha ni sempre és possible arribar fins al final.
Un dels principals obstacles, coincideixen les dues expertes, rau en la dificultat que els familiars puguin desplaçar-se fins a l'Estat espanyol per a interposar una denúncia, una cosa moltes vegades impossible a causa de la seva situació de vulnerabilitat. «Les persones desaparegudes tenen dret a ser cercades i això es garanteix amb una denúncia, a la qual cosa també tenen dret les seves famílies», ha defensat Maleno.
Un cop complert aquest tràmit podrien lliurar una mostra d'ADN per a confrontar-la amb el dels cadàvers recuperats. Aquestes proves també es podrien fer a les delegacions diplomàtiques als països d'origen però, ha lamentat la defensora de drets humans, no sempre s'hi posen facilitats.
Aquest procés -durant el qual els dos organismes ofereixen acompanyament emocional- se sol demorar prop de sis mesos, ha estimat Gutiérrez, encara que cada cas és un món. Si la identificació és satisfactòria, quedaria el darrer pas: decidir si repatriar el cos, una cosa per a la qual els familiars no sempre tenen capacitat econòmica, o donar-li un enterrament de beneficència i d'acord amb les creences religioses de la víctima.
«Hi ha una diferència important entre tenir un cos o no. Quan n'hi ha, d'alguna manera, el fet de poder tancar el dol i donar-li el final que ells volen els ajuda molt a canalitzar tot el dolor», ha indicat la treballadora de la Creu Roja per a referir-se al final de la feina.
Maleno, per la seva banda, recorda ajuntaments de països africans que recopilen els noms dels seus joves desapareguts a les rutes migratòries i famílies que passen anys sense saber dels seus éssers estimats.
«El que vol la gent és trobar el cos i poder-lo enterrar. Cal veure les cares d'aquestes famílies, d'aquestes mares, per a comprendre el dolor, que és un dolor social i que s'hereta de generació en generació», ha conclòs.