Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el 8M, Metges del Món Illes Balears ha volgut posar sobre la taula una pregunta incòmoda però necessària: «Quants estudis mèdics s’han fet pensant específicament en les dones?». Segons l’entitat, històricament, «la medicina ha utilitzat el cos masculí com a model universal». «Durant dècades, els assaigs clínics es varen dissenyar majoritàriament amb participants homes i els resultats es varen extrapolar al conjunt de la població. No va ser fins als anys noranta que es va començar a exigir la inclusió sistemàtica de dones en la investigació biomèdica. Tot i els avenços, avui encara persisteixen desigualtats importants que tenen conseqüències directes sobre la salut femenina», han assegurat.
Així, segons Metges del Món, en àmbits com la cardiologia, «les dones han estat infrarepresentades en estudis clínics, malgrat que les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de mort femenina». Els símptomes diferencials d’un infart en dones han estat «històricament infradiagnosticats», fet que ha provocat diagnòstics tardans i pitjors pronòstics. A més, segons han explicat, «moltes patologies que afecten majoritàriament dones reben menys finançament en relació amb la seva prevalença i impacte social». «La manca de perspectiva de gènere en la recerca implica sobremedicalització en alguns casos, infratractament en d’altres i una major exposició a efectes adversos de medicaments que no han estat prou estudiats en cossos femenins. La pregunta, per tant, no és només quants estudis mèdics per a dones hi ha, sinó per què la medicina ha considerat durant tant de temps el cos masculí com a norma».
Segons Metges del Món aquesta desigualtat no es limita a l’àmbit científic. «També es manifesta en l’accés quotidià als serveis sanitaris, especialment entre les dones que es troben en situació de major vulnerabilitat. La raó és que a les Illes Balears, durant el 2026, Metges del Món ja ha atès 282 dones. D’aquestes, 235 es troben en situació de prostitució, 34 estan sense llar i 15 es troben en consum actiu de substàncies. Aquestes xifres reflecteixen la feminització de la precarietat i l’exclusió social, així com l’impacte acumulatiu de les violències estructurals que afecten les seves vides».
Des que va començar l’any, les dones ateses per l’entitat ja han patit 174 barreres per accedir al Sistema de Salut. «Parlam d’obstacles administratius, dificultats d’empadronament, desinformació, por a conseqüències legals, discriminació o manca d’acompanyament adequat», han explicat. «Cada barrera és una cita mèdica que no arriba, un diagnòstic que s’endarrereix, un tractament que es complica. Quan una dona no pot accedir al sistema sanitari en condicions d’igualtat, el dret a la salut deixa de ser efectiu», han alertat.
Segons l’entitat, la salut «no és neutral». «Les desigualtats socials, la pobresa, la violència masclista, el racisme i la precarietat impacten directament en el benestar físic i mental de les dones», han explicat. Per això, en aquest 8 de març, Metges del Món Illes Balears han reclamat «la incorporació transversal de la perspectiva de gènere en la recerca biomèdica i en la pràctica clínica, la representació equitativa de dones en els assaigs clínics, un major finançament per a patologies que afecten majoritàriament dones i l’eliminació de les barreres administratives que dificulten l’accés universal al sistema sanitari». «Defensar la salut és defensar drets. Sense igualtat, no hi ha salut», han conclòs.